Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

divendres, 23 de febrer del 2018

Tavascan - Pla de Boavi


Excursió fàcil cap al Pla de Boavi, Parc Natural de l'Alt Pirineu. Vam deixar el cotxe a 1 km de Tavascan, depenent de la neu, el gel i el vehicle es pot seguir més o menys enllà. En tornar el gel s'havia transformat en fang, ja que començava a ploure - nevar, segons la cota. 


Pla de Boavi

El camí no té cap dificultat, tan sols em va sorprendre la total absència de rètols indicadors, ni tan sols indiquen cap al refugi de Certascan! (almenys jo no el vaig veure). Suposo que té a veure amb la particularitat d'aquesta zona que es tracta de terrenys privats, que no deixen passar vehicles cap a les pistes d'alçada. 
Pla de Boavi


Pla de Boavi

Fins la presa de Montalto s'anava força bé sense raquetes, però a partir d'allà i sobretot per moure's pel Pla de Boavi eren molt aconsellables, ja que t'enfonsaves molt sense.


A les parts altes començava a nevar

Millor amb raquetes



Track
 

divendres, 2 de febrer del 2018

La Mare de Deu del Mont, gran mirador entre Garrotxa i Empordà


Verdaguer, Bassegoda i a la dreta Canigó

La Mare de Deu del Mont és un fantàstic mirador al límit entre l’alta Garrotxa i l'alt Empordà amb una excepcional vista a 360 graus. Malauradament quan hi hem pujat els núvols ens han tapat tot l’Empordà. S’hi pot arribar en vehicle, però l’excursió d’avui hi puja des de Beuda, prop de Besalú. Els camins estan molt marcats, varietat de colors, fites i rètols.
Sant Llorenç dels Sous
Sant Llorenç dels Sous

Sant Llorenç dels Sous

Font dels Monjos
Es surt d’un espai aparcament prop de Beuda amb cartells i postes indicatius, al cap de poca estona per una pista ens desviem per un camí a l’esquerra. Un primer encreuament amb el camí per on baixarem. Altre cop a esquerra en direcció a una muntanya anomenada El Castellot, que no hi anirem, i comença a pujar sense parar. Després d’uns 500 metres de pujada pel bosc s’arriba a Sant Llorenç dels Sous, unes restes d’una abadia benedictina amb orígens a l'any 871 molt interessants de visitar. S’ha restaurat i hi ha plafons explicatius de les diverses etapes històriques d’aquesta abadia. Val la pena dedicar-hi temps. Al costat hi ha la font dels Monjos, seca.
El camí drecera passa per aquí

Boires cap a l'Empordà

Cingles de Tavertet

Pedraforca, Sant Amand, Taga, ...

Des de la carretera mateix surt el camí que puja a la Mare de Deu del Mont. Es troba un desviament, una drecera, es pot anar per una al pujar i l’altre en baixar. Ens ha agradat més la drecera per la geologia, unes curioses formacions rocoses. Es va a parar altre cop a la carretera però poca estona, una tanca de bestiar ens indica on segueix el camí. Algun encreuament més i ja som dalt, una altra tanca que dona a la carretera, a tocar de les antenes, el santuari i restaurant. Ho trobem tot tancat, suposo perquè és finals de gener.
Cingles de Cabrera

Comanegra i darrera Costabona



Santuari de la Mare de Deu del Mont
Hi ha un mirador amb una taula semicircular amb els noms de tots els cims que es veuen, senzillament impressionant. Llàstima que els núvols ens tapin més enllà de l’Albera, no veiem el mar. No especifico les muntanyes que es veuen perquè són totes les d’aquest sector. L’Alta Garrotxa impressiona pels cingles i espadats. El Comanegra i Bassegoda es veuen molt bé. És un lloc per estar estona mirant i resseguint muntanyes.

Una escultura de Mossèn Cinto Verdaguer davant del Canigó té la seva gràcia. Durant l'excursió es troben diferents referències a Verdaguer, per exemple les fonts. A més sembla que "va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure". 
Font de Roca Pastora
Es baixa pel mateix camí fins a Sant Llorenç dels Sous i un cop allà es pot seguir per la carretera fins a la font de Roca Pastora. Ho hem trobat tot molt sec però aquesta font, amb aixeta, té aigua. Seguint carretera avall es troba un camí a mà dreta que ens porta per una baixada més suau que la pujada fins a l’encreuament inicial.
Allà dalt, quasi no es veu, és on hem pujat per dins aquests boscos
És una excursió a un lloc que es presta a badar amb les vistes un cop dalt, i la visita a Sant Llorenç dels Sous també pot ser més o menys entretinguda. Val molt la pena.

Track