Google Website Translator Gadget

dimecres, 14 de juny de 2017

Bosc del Gerdar i vall de Cabanes


La vall de Cabanes és petita però sorprenent i plena de contrastos. Quan comences a l’aparcament (1500 m), poc més enllà del refugi delGerdar, la pujada és forta. Travessar l’avetosa del Gerdar és brutal, en pujar i en baixar, és dels llocs més interessants de les valls d’Àneu. Avets, aigua, ombres profundes, el so del riu. 
 
D'aquest punt en avall el bosc i el riu tenen fort pendent
 
Bosc del Gerdar

Bosc del Gerdar

Bosc del Gerdar

Un cop s’ha guanyat alçada la vall es suavitza i s’entra pròpiament a la vall de Cabanes. El camí passa entre el vessant inferior del pic de la Bonaigua i el del Teso. Hem fet la volta curta de pujar, travessar el riu (1880 m), i baixar pel bosc del Gerdar en tota la seva plenitud. 
 
El pont que permet pujar per un costat de riu i baixar per l'altra

Sota les parets del Teso

Des del pont que travessa el riu indica 1 hora fins el primer estany, el Negre de Cabanes, cal pujar un esglaó de muntanya. Abans d’arribar al Negre la vall es bifurca en dues, en una hi ha l’estany Negre (2180 m) i a l’altra el Llong (2240 m). Aquesta segona ve a ser un altiplà pedregós sota la paret del cim del Teso. 
 
Estany Negre de Cabanes

Estany Negre de Cabanes
Estany Llong i Serra de les Agudes

L’altra és pròpiament la vall de Cabanes i té més estanys, Bassiero (2620 m), Xemeneia (2480 m), i altres, sota la carena de muntanyes (Pui de la Bonaigua, Xemeneia, Bassiero) que separen Cabanes de la vall de Gerber (per l’oest). El pic de Bassiero, Montsaliente i Pui Pla acaben de tancar la vall de Cabanes (pel sudoest) i la Serra de les Agudes fins al Roca Blanca pel sud. Tot muntanyes imponents, el Bassiero és el més alt d’aquesta zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, únic de 2900 m. Per trobar més 2900 has d’anar-los a cercar al Peguera, Subenuix, el Gran Tuc de Colomers o el Contraix. I per l’altre costat fins a la zona del Baborte i la Pica d’Estats!

La vall de Cabanes és coneix relativament poc i per tant no és una vall molt freqüentada, ni és famosa. Suposo que els desnivells hi tenen a veure i també que les connexions amb les valls veïnes suposen franquejar uns ports a força alçada, el coll de Bassiero fa 2740 m o el Port de Sant Maurici 2780 m, cosa que dificulta fer travesses. 
 
Clariana a l'avetosa


Malgrat això, si voleu fer una excursió completa, assaborint els paisatges de menys alçada, els boscos, els rius potents, la vegetació de ribera prop del pont i al final el paisatge de pedra, de llacs i pi negre, i muntanyes importants pel voltant, és molt recomanable.


dissabte, 3 de juny de 2017

El Puig de Bassegoda creuant la serra de Gitarriu

Sant Andreu de Gitarriu
El Bassegoda està lluny, fa de mal arribar per tots costats. Així que inspirats pel alguns tracks vam intentar millorar l’aproximació, però no ens ha convençut.
Pas del Treu gran

Puig de Bassegoda

Serra de Gitarriu
La sortida és des de Sant Andreu de Gitarriu, que s’hi arriba per una pista de 9 km des de poc abans de Sadernes.  Per camins es va en direcció al Treu gran, que ve a ser com un pas de cingle que creua la serra de Gitarriu. Bastant marcat. Impressiona el lluny i alt que es veu el Bassegoda. Es passa per uns collets d’Alps i Espinabell fins al coll de Riu. Intentem la via directa al cim que indica algun track de baixada, però no veiem cap marca i ho deixem córrer, ho preveiem complicat. Així que anem per la via normal perdent alçada i tornant a pujar fins al coll de Bassegoda. Aquí comença la part més maca de l’excursió, el costat nord del Bassegoda. Comença pujant suaument fins que es redreça i acaba en la grimpada final amb ajuda de cadenes i agafadors. Més espectacular que difícil.

La grimpada al cim

La grimpada al cim
A baix, Pla de la Bateria, inici de la pujada per la cara nord
Quan som al Puig del Bassegoda sentim algun tro, el que fa que no ens encantem doncs ens queda molta excursió i la baixada amb pluja no ens fa massa il·lusió. Un cop hem fet el tram de desgrimpada més trons i es posa molt gris. Ara anem a passar per sota el cim, la cara sud, una paret impressionant. El camí va girant cap al Caire de Comadells, per anar a buscar el vessant oest de la muntanya. Molta pedra, però un camí correcte. La baixada és llarga, molt desnivell i les vistes de cingles impressionants. En un encreuament girem cap al nord per baixar a la casa de l’Agustí. Però potser és millor opció anar en direcció sud cap a la Mare de Deu de les Agulles i coll Vinardell. El pla de casa l’Agustí és maco, contrasta després de tanta cinglera i tanta pedra. La muntanya del costat del Bassegoda, el Martanyà, des del cim l’hem vist per dalt i ara el veiem des de baix, es veu altíssim!
 
Des del Puig del Bassegoda

Per sota el cim

Al Comanegra sembla que hi plou

Entretant el temps s’ha arreglat una mica, només ens ha arribat les escorrialles de la tempesta. Ara ens resta tornar a travessar la serra de Gitarriu per tancar la volta. Es puja per bosc, però així com el Treu Gran està molt indicat aquí no hi ha cap indicador, anem pels tracks. Al mig del bosc trobem un rètol que indica Treu Petit i a partir d’aquest punt el camí comença a pujar de manera brusca, molt desnivell altre cop. Des de dalt de la serra de Gitarriu, en plena alta Garrotxa, veiem la plana del Fluvià, quin contrast!
 
La plana de ca l'Agustí i el Martanyà


Pujant al Treu petit, més arrels que faig!

Des del Treu petit cap a l'oest

Baixem del Treu Petit, ara amb alguna marca de color, fins a trobar la pista per la que hem pujat amb vehicle quasi a tocar de la font. Allà mateix ja trobem una masia arreglada i poc més enllà Sant Andreu de Gitarriu, on hem deixat el cotxe.
 
La Plana del Fluvià des del Treu petit


En resum, anar al Bassegoda travessant dos cops la serra de Gitarriu comporta un desnivell considerable que no surt gaire a compte. Ara bé, les vistes de cingleres, de la serra de Gitarriu, i la volta al Bassegoda són molt interessants.

Track

divendres, 19 de maig de 2017

Puig d'en Bullici i Mont-roig, al Ripollès


Hi han excursions a llocs que no hi va ningú, aquesta és una d’elles. Alhora hi han muntanyes que estan separades de les serres principals de la zona i tenen, per tant, una vista excel·lent, aquesta també n’és una d’elles. Hem seguit aquest track.
El nucli de l'Abella i la pista a Pardines, al fons els cims de la Garrotxa


Es surt del veïnat de l’Abella, a sobre de Vilallonga de Ter. Es va per la pista que indica Pardines, on acaba la part cimentada es segueix amunt, s’arriba a uns plans, nosaltres hem aparcat aquí, es segueix la pista fins a un revolt pronunciat, allà la deixem i pugem camp a través entre prats i vegetació arbustiva. Es tracta d’arribar al llom de la serra de sant Bernabé. Seguint per dalt de la serra s’arriba al primer cim de la ruta, el Puig d’en Bullici.
Collada Verda, serra Cavallera

Puig d'en Bullici, al fons el Taga
Des que hem començat a caminar es veu Camprodon, i Llanars a estones, els principals cims de la Garrotxa, el més proper el Comanegra, i el Bassegoda. Estem molt aprop de la Collada Verda, la Serra Cavallera i més enllà veiem el Taga. Per l’altre costat de la serra veiem el Balandrau, Font Lletera, Pastuira i cap al Costabona i al fons el Canigó.
El Montseny a través del coll entre Collada Verda i Serra Cavallera

Seguim la carena del pic cap al Pèl-de-ca, ampliem una mica les vistes cap al Ripollès i canviem de serra, ara anirem cap a la de Mont-roig. El cim d’aquesta roça els 2000 metres. Veiem la Serra d’Ensija, Peguera, Pedraforca, la Tossa, em sembla que els pobles de Campelles, Planolas, Nevà, i veim més aprop la zona del Cerveris i Balandrau. Unes vistes excel.lents de 360 graus.

Costat de la vall de Ribes de Freser
Des del Mont-roig els cims de la zona de Ull de Ter

Camprodon, Llanars i Vilallonga de Ter
Ara canviem de direcció per tancar la volta i pel pla de la Bassa en direcció a la vall del Ter, ens dirigim a trobar unes roderes al prat que més endavant es converteixen en pista que baixa pronunciadament. Quan ja hem baixat força veurem un rètol de la xarxa de senders d’Itinerannia que ens indica l’Abella. No es veu gaire el camí a seguir, cal anar en la direcció que indica el rètol pel que sembla una antiga feixa de cultiu i es troba un corriol poc fresat que va pujant i baixant apropant-se al torrent de la Planella. Al creuar aquest torrent és un punt bonic de l’excursió, baixa aigua, hi ha vegetació de ribera, és fresc. 

Torrent de la Planella

Després del torrent el camí es normalitza, és un camí de bosc a través d’una pineda de pi roig molt maca. Desemboca a una pista, cal estar atent a una drecera i més endavant el camí es desvia a mà dreta. Finalment el bosc acaba en uns prats que ens porten a una pista que connecta amb la de Pardines, on hem començat l’excursió.

El temps ha anat canviant, anunciaven tempestes. Aquí acaba el bosc

Vilallonga de Ter
Una excursió sense cap complicació tècnica, tan sols estar atent als canvis de camí, amb unes vistes grandioses per una zona que no hi ha  ningú.

Track





divendres, 12 de maig de 2017

Sobrepuny al Catllaràs




Hem anat al Sobrepuny el dia que no tocava. És un cim estratègic del Berguedà, tot i que d’alçada ben escassa (1656 m). Però està ben situat i diuen que té molta vista, nosaltres no hem vist res. Es tracta d’un circuit per boscos del vessant sud del Catllaràs, sortint de La Nou de Berguedà. També es pot sortir de Vilada. 



Salt de cal Patzí i font

Cim de Sobrepuny




Només sortir del poble ja es troba el Salt i font de cal Patzí. Un torrent baixa per un engorjat i forma un salt espectacular. Un petit pont permet travessar el torrent. Font i rentador interessant. El camí continua pujant per boscos, es fa força dret i de pendent constant. Les boires ens dificulten la visibilitat i la orientació, sort del tracks! En un punt una corda ajuda a superar una roca que en mullat pot donar problemes. La fageda està preciosa amb els colors primavera i les boires d’avui. Tota aquesta zona està molt feta malbé ja que estan tallant el bosc, cal anar en compte a no perdre el camí.



Es veuen faigs molt grans




En arribar a un petit collet es pot anar fins el Sobrepuny de Baix, però no veurem res i ho deixem córrer. Seguim endavant fins al cim del Sobrepuny, tampoc veiem res però hi ha senyera, vèrtex geodèsic, pessebre, llibre ... La baixada comença amb molt pendent, després es suavitza. Seguim per boscos macos de pi roig, faigs, algun trosset de pista, i s’arriba a un lloc on es veuen unes roques altes, molt dretes i punxegudes, n’hi diuen les Agudes. A sota hi han restes d’edificacions.





Les Agudes

Restes d'explotació de mina de carbó


Una mica més endavant es troba la resta d’una edificació minera, on s’havia extret carbó les primeres dècades del segle XX. Finalment per un bonic pas entre roques anomenat el Grau de l’Ínsula ja es veu La Nou, i es baixa altra cop al salt de cal Patzí i al poble.

 
La Nou de Berguedà

Una excursió senzilla però molt recomanable, amb vista ha de ser el súmmum! Hi haurem de tornar.