Google Website Translator Gadget

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Tardor a l´Artiga de Lin

Coll de Toro al fons



Coll de Toro al fons

Barranc des Puis



Cascada de Pomero

Cascada de Pomero

Coll de Toro al fons

dilluns, 9 d’octubre de 2017

La Quar al Berguedà, al límit amb el Lluçanès

La Quar


Hem fet una volta pel territori de La Quar, al límit del Berguedà quan toca al Lluçanès. Hem seguit la ruta de wikiloc id 8349677.

Colltinyòs

La Quar

Es surt de Sant Maurici de la Quar, un molt petit nucli amb església i hostal pertanyent al municipi de La Quar de la comarca del Berguedà. Seguim el track sense massa camí fins a Colltinyòs, es creua la carretera i es segueix un camí que puja un petit cingle i per pistes es voreja Puig Corner. Es torna a trobar la carretera on un indicador ens explica sobre Santa Maria de la Quar. Correspon a l’antiga parròquia de Santa Maria de la Quar, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. És el centre històric de la baronia de la Portella.

Llom de pujada a La Quar

Vista de s de Santa Maria de la Quar

Santa Maria de la Quar

Antic pou a Santa Maria de la Quar

La Quar és una mola rocosa on hi ha el santuari del mateix nom, bastit en un petit pla voltat per un cingle vertical que té més de 100 metres i que és un excel·lent mirador. Per pujar-hi hem seguit el track que va pel llom rocós una mica aeri. No ens ha agradat massa, aconsellem el camí normal. La vista cap al Berguedà, Cadí, Moixeró, serra de Picancel, … és molt bona. La boira està marxant quan nosaltres hi pugem.
 
Camins molt macos

Font de l'Abat
Es surt del santuari per la pista però ben aviat cal buscar un petit camí no evident, abans del revolt molt tancat. A partir d’aquí es van connectant pistes i camins fins arribar a la pista gran de La Portella. Anem a la font de l’Abat com recomana la ruta que seguim. Lloc frondós, amb font i taula. Es torna pel mateix camí i seguint la pista s’arriba a La Portella.
 
Casa dels Frares

La Portella

La Portella

Hi ha constància del monestir benedictí de Sant Pere de la Portella des de l’inici del segle XI. La fundació del monestir de la Portella dins la demarcació de Santa Maria de la Quar desplaçà l’esmentada església com a centre espiritual, i els senyors de la Portella la donaren al monestir el 1069; els monjos en tingueren cura des del segle XII. L’edifici primitiu fou reedificat en època baix romànica (resta només algun vestigi d’aquesta construcció) i ampliat amb un campanar al segle XVI. Durant la primera guerra carlina va acollir la universitat del bàndol absolutista (1838 - 1840). És un lloc preciós, ampli, val la pena la visita.

Per seguir s’ha d’anar a buscar un pal elèctric amb transformador i seguir la pista que porta a creuar un rec. Es segueix fins a un indicador de camins, on ja indica Sant Maurici de la Quar. Però la pujada al coll de la Baumeta es fa llarga i dura.
 
Ermita de Sant Isidre, per fora no ho sembla

Serra de Picancel i Sobrepuny, al mig i a baix La Portella

Un cop al coll seguim la ruta i pugem a l’ermita de Sant Isidre, una petita serra amb bones vistes altre cop. Aquí veiem el baix Berguedà i el Bages, llàstima de calitxa. Hem fet la volta al revés que el track i de baixada ens toca fer algun pas equilibrista, però sense dificultat. Acabada l’opció de pujar a Sant Isidre anem en direcció a la casa de la Baumeta. Aquí, tal com ha indicat JosepCM  als comentaris de la ruta, hi ha una petita variació per no passar per la casa. Està ben senyalitzada amb cartells de fusta, pintura groga i una tanca. Tan sols caldrà tenir cura si hi aneu un dia de pluja ja que el terreny és argilós i l’inici d'aquesta desviació baixa pel dret d’un marge on han col·locat unes fustes per fer d’esglaons, però si es troba fang pot ser una mica complicat.
 
Serrat de Sant Isidre i la casa de la Baumeta
Passada la casa ja som molt a prop de Sant Maurici. Ha estat una bona volta pel territori d’un municipi, La Quar, que no és gaire habitual, i amb dos punts d’interès cultural. 

dissabte, 23 de setembre de 2017

Torrent de la Masica a Vallfogona









La ruta és una llarga volta des de Vallfogona del Ripollès pel torrent de la Masica i després carenejant fins l’ermita de Santa Magdalena i retornar a Vallfogona. Hem seguit l’itinerari https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13593694 , uns 16 km, amb un desnivell de tan sols de 700 metres, que puja suau però amb una baixada pronunciada des de l’ermita de Santa Magdalena.
 
Punt d'inici

Font de la Tosca

Torrent de la Masica

L’itinerari comença prop de la Font de la Tosca. La pedra tosca o travertí és una formació calcària molt porosa formada per la precipitació del carbonat de calci dissolt a l’aigua sobre l’herba o molsa de les fonts. Això produeix al llarg dels segles unes formacions rocoses de força gruix. Es comença veient aquest tipus de roca en aquesta font i després es troben aquestes formacions al llarg del torrent de la Masica.
 
Torrent de la Masica

Torrent de la Masica

Desviació del camí principal, encara menys aigua!

El torrent de la Masica és espectacular per les contínues cascades i petits gorgs. La pega és que baixava molt poca aigua. Si es comença l’excursió aviat i segons l’època de l’any en que es faci, el torrent el trobarem molt fosc.
 
Torrent de la Masica


Petita desviació del camí principal

Part superior del torrent de la Masica

Quasi tota l’excursió és per fagedes, pel que seria més maco en plena tardor. Però llavors el dia encara seria més curt, i la foscor al torrent  encara augmentaria. Una possible alternativa és fer l’excursió al revés, així s’arribaria al torrent amb més llum i es podria fer a la tardor pels colors de la fageda. Per contra la pujada des de Vallfogona fins a l’ermita de Santa Magdalena es faria dura.
 
Masses tanques de filferros amb punxes

Sant Amanç, Taga i Puigmal

Un cop es deixa la zona del torrent es segueix el PR-C59 i es tenen vistes diverses: Sant Amanç, Taga i Puigmal alineats, un moment es veu Bellmunt, després el Puigsacalm. No gaire més ja que es va tota l’estona per boscos.

Des que es deixa el torrent cal travessar diverses filferrades, no s’acaba d’entendre perquè hi ha tants tancats. En un parell cal literalment tirar-se per terra i passar per sota!
 
Afegeix la llegenda


Ermita de Santa Magdalena de Cambrils

Des de l’ermita de Santa Magdalena es segueix el PR-C59-2 en forta baixada. En acabar, i a tocar del cotxe, no trobàvem el camí que indicava el track que seguíem i ens hem ficat cap al torrent de la Bauma. Prop del càmping ja l’havíem creuat aquest torrent en un indret molt maco, i amb força més aigua que al torrent de la Masica. Hem tornat a comprovar que és molt interessant també!
 
Torrent de la Bauma

Torrent de la Bauma

En resum, una excursió amb l’espectacularitat del torrent de la Masica, que ho serà més o menys segons l’època de l’any i les pluges. I porteu el navegador perquè hi han varis punts poc evidents.

Torrent de la Bauma a tocar de Vallfogona

divendres, 15 de setembre de 2017

Els cingles de Vallcebre

Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2418767  que segueix el PR-C-128 Cingles de Vallcebre. Es tracta d’una ruta circular per damunt dels cingles que envolten aquesta població del Berguedà. L’itinerari està ben senyalitzat. 

La Barceloneta

La Barceloneta

Els dos cingles inicials
Hem fet la ruta al revés, començant per les pistes del sector de la Barceloneta, i cap al mirador de Cap Deig on es creua la carretera de Vallcebre. A partir del mirador es segueix la cinglera de baixada, és un tram molt espectacular perquè es va al caire del cingle. S’arriba al pont de la Foradada, amb unes gorgues molt maques. A partir d’aquí es puja per un altre cingle, es passen vàries cases i es va canviant de vistes. Aviat es veu el Cadí i el Pedraforca, es passen trossos de bosc.
Mirador de Cap Deig
Crestejant un cingle veiem el següent cingle que pujarem
Restes damunt la corba de la carretera de Saldes, a la Foradada

Gorgues de la Foradada

Hi han indicacions de tots els graus de la cinglera, cosa que, com bé observen els que han explicat la ruta a wikiloc, fa rumiar per futures excursions per la zona.
Seguint la cinglera es va canviant de vistes. És curiós veure Guardiola i la carretera, amb la pintura vermella d’encreuament, horrorosa a efectes paisatgístics. Es veu el Moixeró, la carretera de coll de Pal, el Puigllançada, i més enllà les muntanyes del Ripollès. Cap a l’altre costat els cingles de Malanyeu, el Sobrepuny, l’embassament de La Baells, i al fons el Montcau. Molta vista! Estem a la zona de Cal Menut, al vessant de Fígols.
 
Pedraforca i Cadí

Cingles de Malanyeu

Moixerò, coll de Pal, Puigllançada, Guardiola i la carretera...

El camí va girant, i finalment s’endinsa a un bosc de boixos i pins on es troba l’ermita de Santa Magdalena. Ja s’és a tocar de Vallcebre.
 
Catllaràs, Sobrepuny

Pantà de la Baells des dels cingles

Ermita de Santa Magdalena de Vallcebre

Una excursió variada, de paisatges i vistes molt interessants, fàcil de seguir. Té gràcia perquè hem passat sovint per l'alta vall del Llobregat i per la carretera a Saldes i Gósol, i amb aquesta ruta veus els paisatges d’aquestes contrades des de dalt i diferents.