Google Website Translator Gadget

dimarts, 1 d’agost de 2017

De Gerber a Cabanes pel Bassiero Oriental


Sempre es presenta atractiva una excursió d’enllaçar dues valls, si a més és dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici i estan plenes de llacs encara més. La logística jugava a favor, no calia fer gaires kilòmetres entre el vehicle que deixàvem al lloc de sortida i al d’arribada. Així vam planejar una volta que puja per la vall de Gerber i baixa per la de Cabanes.

 
Estanyola de Gerber


Estany de Gerber
Es deixa un vehicle a l’aparcament de la Peulla, carretera del Port de la Bonaigua, i l’altre a l’aparcament del bosc del Gerdar. El camí de la vall de Gerber és fàcil de seguir, està ben marcat fins al refugi Mataró (no guardat). Haurem passat per l’estanyola de Gerber i pel gran estany de Gerber, es voregen o es passen aprop els altres estanys de la vall de Gerber abans d’arribar al refugi. Com va sent massa habitual diversitat de noms segons els mapes que miris (estany Llong o estany de l’Illa?, el que és a tocar del refugi). No cal pujar al refugi, encara que nosaltres ho hem fet. A partir d’aquí la vall s’obre. Es veu el coll de l’estany Glaçat que porta a Saboredo, i més amunt el coll d’Amitges entre els pics d’Amitges i Saboredo. Cap a l’altre costat es veuen unes parets formidables dels pics de Bassiero i una canal molt dreta que porta a la collada de Bassiero, aquesta és la que s’ha d’anar a pujar. El camí es veu força bé.

Pedra i estanys, vigilats de fons per la Maladeta

Bassiero Oriental (esquerra) i Occidental


Un cop superada la canal es veu a tocar el cim del Bassiero Oriental. Hi pugem, és  fàcil. Les vistes des del cim molt bones. La primera impressió és que l’altre Bassiero queda inaccessible des de l’Oriental, unes enormes parets i un coll tant avall que ni es veu. Després veig les Agulles de Bassiero ridículament baixes. Al fons les muntanyes d’Espot: Pui de Linya, Encantats, vall de Monestero i Subenuix, cap al Portarró ... Per l’altra costat impressiona el Montsaliente, més enllà es veu la carena Teso, Roca Blanca i Pinetó que emmarcaran la baixada que hem de fer.

 
Teso, Roca Blanca i Pinetó des de la collada de Bassiero
Monestero, Peguera, Subenuix, Agulles de Bassiero des del cim


Bassiero Occidental des de l'Oriental

Canal i collada de Bassiero


De la collada de Bassiero hi han dues possibilitats. Seguir recte en direcció al Pinetó, està afitat en direcció al refugi del Pla de laFont, i sense pujar al Pinetó girar 90 graus esquerra en direcció a l’estany Llong de Cabanes. L’altre opció és anar cap a l’estany Blau i d’aquest anar cap a l’estany Negre de Cabanes. Optem per aquesta última opció. El camí no és fàcil tot i que la direcció a seguir sí que ho és. L’estany Blau és maco. Des d’aquest estany és la zona més poc afitada. Es va seguint el curs de l’aigua aproximadament, el camí és fa pesat perquè hi ha molta pedra i ja es porta des de la collada de Bassiero buscant fites. Es veu l’estany Negre molt lluny, paciència. Quan finalment ens apropem a l’estany Negre es tornen a trobar fites regulars i una  mica més endavant un camí! Així es voreja aquest estany i es “torna a la civilització”.

 
Estany Blau

Estany Negre

A partir d’aquí l’estany Negre petit i una mica més avall s’entronca amb el camí que ve de l’estany Llong. Ja només queda seguir la vall de Cabanes avall (camí ben marcat). Es troba l’encreuament amb el camí que porta als plans del Breviari i que baixa per l’altre costat del riu de Cabanes i travessa més profundament el bosc del Gerdar. Nosaltres seguim pel camí més curt vall avall fins a l’estacionament del bosc del Gerdar, a tocar del refugi del mateix nom. Ens hem guanyat una beguda refrescant al refugi: uns 17 km, 1000/1100 metres de desnivell de pujada, 1400/1500 m de baixada, 9 h i mitja de temps total (varia entre GPS i wikiloc).

 
Estany Negre petit

És una excursió interessant per la varietat de zones que es veuen, pels nombrosos estanys, per la solitud, tan sols hem trobat una persona i ja molt al final, al bosc del Gerdar! Per contra és una excursió dura i llarga, potser poc agraïda, massa pedra i poc verd si ho volem resumit.

Track

dijous, 27 de juliol de 2017

Vall d'Aosta




La vall d’Aosta és un territori autònom del nord d'Itàlia, als Alps, que comprèn diverses valls al final de les quals es troben muntanyes força importants, com el Mont Rosa, el Montblanc, el Cervino o el Gran Paradiso. Per un afeccionat a les muntanyes una setmana de turisme dóna per fer-se la idea de la magnitud de les muntanyes, dels seus desnivells, de la varietat, veure algun refugi, les indicacions dels camins, quines valls són més interessants que altres... És el que pretenc reflectir aquí.


Gressonay
Una vall de tradicions i orígens alemanys, àmplia, a la capçalera de la qual es troben gegants com els Breithorn, els Lyskamm i el Mont Rosa. Gressonay Saint Jean és molt agradable per estar-hi i passejar, Gressonay La Trinité és ple d'apartaments i equipaments mecànics per l'esquí alhora que ben situada per excursions.


Mont Rosa

Valtournenche - Cervínia 
Una vall molt turística al final de la qual hi ha el Cervino. Breuil Cervínia és ple d'apartaments i instal.lacions d'esquí. Els pobles de la resta de la vall semblen més tranquils però plens de gent.


Cervino sota la boira

Homenatge als pioners de l'escalada al Cervino a Valtournenche
Una vall molt àmplia i turística sense excés, maca, que dóna accés al Gran Paradiso. A l'hivern gran centre esquí de fons.
Cogne i al fons Gran Paradiso

Una vall molt tancada que dóna accés també al Gran Paradiso. Poc turística, de turisme de motxilla a dos nivells: molt senderisme i qui puja al Gran Paradiso. Molta activitat d'esquí de fons a l'hivern. Hi vam fer tres excursions senzilles. 1) Pujar al refugi Vittorio Emanuele, des d'on es puja al Gran Paradiso. 2) Pujar a una sub-vall anomenada Levionaz, al final de la qual totes les muntanyes són de 3000 metres. 3) I cap a l'altre costat d'aquesta, Orvieille i el llac Djouan, amb un coll de 3000 m. Les tres excursions van tenir en comú uns desnivells importants només començar, els camins s'enfilen per sobre la vall, i després ja és molt més suau.

Refugio Vittorio Emanuele

Llac de Montcorvé al costat del refugi Vittorio Emanuele

Levionaz Dessous, lloc idíl·lic al capdamunt de la pujada

Vall de Levionaz

Moltes flors arreu

La part de pujada forta amb bosc, després herbei
Són interessants els senders que tenen i la seva senyalització molt acurada amb numeració de sender, alçades, horari, grau de dificultat, tant en el mapa com a la muntanya. Els senders són molt ben traçats i alguns molt amplis i còmodes de pujar.
Com "aturen" la tartera en creuar-la un sender

Indicacions en un possible despiste a un revolt de sender

Indicacions de senders


Moltes marmotes es veuen a Orvieille

El lloc de l'antic pavelló de caça del rei Victor Emmanuel, idíl·lic!

Formatgeria de muntanya (alpage); baixen els formatges amb helicòpter a la vall 2 cops durant l'estiu


El Gran Paradiso des d'Orvieille

Llac Djouan

Gran Paradiso

El Gran Paradiso des de la formatgeria d'alpage

Grans desnivells als vessants de les grans valls
Una altra vall àmplia, maca, i no massa turística. Cims imponents al final de la vall, poc coneguts des d'aquí.


Courmayeur
Em sembla que la vall origen o mare de les d'Aosta ve del punt més alt, el Monte Bianco, i se li van afegint els diferents rius a mesura que va baixant des de Courmayeur fins Pont-Saint-Martin. Courmayeur és la població final d'Aosta, just sota el Monte Bianco, amb un ambient alhora muntanyenc i turístic. És un punt de partida d'excursions importants i d'esquí.

Casa dels guies

Als peus del Monte Bianco

I més
La Vall d'Aosta té més valls que no hem visitat. La vall d'Ayas, entre Cervínia i Gressonay, sembla interessant. Hi ha les de la zona de Sant Bernardo, tocant a Suïssa. I al costat de Valsavarenche, una vall paral·lela és Valgrisenche. I tocant a França, entre Valgrisenche i Courmayeur hi ha la Thuile.




dissabte, 22 de juliol de 2017

Lavandes a la Provença




Amb Alguema Cultural hem estat a la Provença fotografiant lavandes, o espígols. Algunes ja estaven tallades però l'harmonia dels camps feia goig de veure. Impressiona l'olor que se sent que arriba fins i tot dins del cotxe.







He trobat curiós com la gent es fa fotografies amb les lavandes. Algunes fins i tot amb canvis de vestit o complements. 



I no tot eren lavandes...