Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dilluns, 20 de novembre del 2017

Fonts de Viladrau



Fonts de Viladrau és el nom de la ruta d’avui, però també és el nom d’un web completíssim que elaboren els Amics de les fonts de Viladrau, i també el d’un llibre “El Paradís del Montseny. Les fonts de Viladrau” d’Editorial Farell escrit per Oscar Farrerons que és qui ens farà de guia avui per aquest món de les fonts i altres elements de les rodalies de Viladrau.
El recorregut a grans trets és donar  la volta al Puig Cornador visitant totes les fonts de la zona, començant per la Riera Major i seguint per la Riera de La Sala o de Sant Segimon (segons el mapa) i retornar a Viladrau per l’ermita de l’Erola.
Font de la Plaça Major

Font de la Germana Josefa


Font de l'Oreneta
Des de la Plaça Major cap al carrer Pare Claret es troba la primera, Font de la Plaça Major. Al darrera del pedró de la font hi ha una relació de les fonts del poble amb la distància expressada en temps. Una mica més enllà al carrer Rectoria es troba la font de la Germana Josefa, una persona que va dedicar molts anys de la seva vida a l’ensenyament. Sortint de Viladrau, cap al veïnat dels Vernets i en un petit parc es troba la font de l’Oreneta.
Riera Major de Viladrau

Font de la Noguerola

Riera Major de Viladrau

Pont de Can Pau Moliner
A continuació Molí de Baix, Camps de Molins, una zona en que tot són noms de molins sembla indicar que es devia aprofitar l’aigua de la Riera Major. Pel camí de la Noguerola s’arriba a la font de la Noguerola i més enllà al Pont romànic de Can Pau Moliner damunt la Riera Major. Ens desviem lleugerament per anar a les fonts de les Ametistes i de Fontanelles i ens dirigim cap al Camp de Polo de Sant Antoni, on anem a buscar la riera on hi ha una altra font a tocar de l’aigua. Un lloc maco. Retornant pel mateix camí i vorejant el camp de polo anem a la confluència de les rieres de la vall de la Sala i de la Major. El pont de la Sala devia ser important.
 
Font de les Ametistes

Font de Fontanelles


Riera de la Sala

Confluència de la riera de La Sala amb la riera Major
Es deixa la Riera Major i es segueix per la vall de la Sala en direcció a La Sala, casa pairal del famós bandoler Serrallonga de nom Joan Sala. Pel camí la font dels Pescadors.  La Sala és una masia fortificada que degut al bandoler, quan el van jutjar, els van fer escapçar la torre principal com a càstig a la família. Prop de la Sala la font de les Empentes, l’origen del nom ve de la foscor del lloc, no quan hi hem anat perquè havien tallat el bosc. Però antigament era un lloc fosc i perillós per les noies de La Sala, que per aquest motiu es feien acompanyar de nois en aquest tram de camí i d’aquí les empentes que diuen es donaven. Hi ha un gran til·ler pel que també es coneix per font del Tei, com en diuen a Viladrau als til·lers. Abans d’abandonar La Sala encara passem per La Sala Nova, més ben conservada,  tancada i aparentment hi viu algú.

Font dels Pescadors

Font de les Empentes o del Tei


La Sala, casa natal del bandoler Serrallonga
La Sala Nova
Ens dirigim cap a la font dels Avellaners, ara el camí és de tardor total, molt maco. En una rotllana del bosc hi ha una taula de pedra i tocant a la riera la font. Un gran faig i castanyers donen un toc magnífic a aquest lloc. Hi dinem. Refem el camí i ens orientem cap a Can Gat, una de les cases més importants de Viladrau. Sense arribar-hi trenquem cap a l’Erola. Aquesta ermita està tancada i en una part s’hi realitzen activitats per joves. D'aquí un camí puja a Sant Segimon.
 
Espai de picnic a la font dels Avellaners

Faig a la font dels Avellaners

Font dels Avellaners

Ermita de l'Erola
Sortint de l’ermita de l’Erola es torna a travessar la riera i ens dirigim cap a Can Bosc, una masia ben conservada però deshabitada amb la font de Can Bosc a l’altra costat de camí. Aquí es tenen bones vistes ja que durant una estona hem deixat d’anar per dins del bosc.
 
Camí amb castanyers

Font de Can Bosc

Can Bosc
Per un camí ple de castanyers ens dirigim cap a la casa Creu d’en Borrec, amb un sofisticat rellotge de sol, que a més de proporcionar l’hora informa del mes i aproximadament del dia dins el mes. Pel camí hem vist una cova reminiscència de les mines de calç i fluorita. I per la zona dels molins i el veïnat dels Vernets tornem a la Plaça Major.
 
Creu d'en Borrec
Amb l’excusa de les fonts, també hem vist uns quants ponts i restes de molins, dues rieres, paisatges de tardor, cases i ermita, un rellotge de sol, una excursió variada pels voltants de Viladrau. Al web que hem indicat es troba la informació detallada de les fonts: noms, coordenades, fotos i explicacions.
Excursió realitzada amb la Seccióde Muntanya de LA MASSA CCV, de Vilassar de Dalt. 

dilluns, 13 de novembre del 2017

Turó de Galzeran i fonts d’Alella

Alella, Masnou, ...

El Maresme és una comarca allargada amb diverses valls que baixen cap al mar. Això significa que costa molt tenir una visió panoràmica o general de la comarca, ja que sovint estàs endinsat en una d’aquestes valls. Avui hem fet una ruta pels voltants d’Alella on això es pot comprovar perfectament. Hem pujat pel límit entre Alella i Tiana, a la separació entre els Parcs de la Serralada Litoral i de la Serra de Marina. Grans vistes cap al costat nord-est de l’àrea metropolitana de Barcelona des del mirador Nou Pins fins al Turó de Galzeran. Aquí s’amplia la vista cap al costat Vallès. Es veu Montserrat, la Mola de Sant Llorenç del Munt i les grans ciutats vallesanes. És un vèrtex important, llàstima que la vegetació ens tapi força la vista.

 
Mirador Nou Pins

Àrea metropolitana nord-est de Barcelona


Vista cap a Montserrat i el Vallès des del Turó de Galzeran


Hem seguit aproximadament per la carena limítrofa amb el Vallès, hem vist el castell de sant Miquel (Santa Maria de Martorelles) i hem baixat al dolmen de Can Gurri. Hem retornat un trosset pel mateix camí i a tocar de la urbanització Alella Park hem retornat aproximadament per sota del camí que havíem fet fins a trobar un corriol que baixa cap a les fonts d’Alella.

 
Castell de Sant Miquel

Dolmen de Can Gurri


Abans d’arribar a la primera font es troben les coves, uns forats a la muntanya prou grans, i comunicats entre ells, que en la seva història hauran servit per guardar de tot, potser fins i tot s’hi haurà amagat algú. Es segueix baixant i es troba la font del Safareig, seca, però amb aigua embassada. Més avall la font dels Eucaliptus, amb uns grans eucaliptus, espai per pícnic i una petita edificació amb llar de foc que hauria de servir perquè la gent hi estès bé, però està força destruïda pel gamberrisme. La font també seca.

 
Les coves

Font del Safareig

Font dels Eucaliptus

Font dels Eucaliptus


Es segueix baixant i s’arriba a la font de l’Esquerda, aquesta sí que té aigua. Es baixen uns esglaons que porten a dins la muntanya, s’avança per un petit túnel i amb foscor total es veu un clot amb aigua. A fora un plataner de grans dimensions i un altre arbre que no recordo acaben de fer l’entorn agradable.

 
Font de l'Esquerda

Font de l'Esquerda

Pi de Mas Coll


A continuació és troba un pi monumental, Pi de Mas Coll, 30 metres d’alçada i 3 de circumferència, i ja quasi som a baix, però encara queda una font. S’arriba al punt d’inici pel torrent del Fonoll, així que la font és la del Fonoll.  Abans oloràvem eucaliptus, ara l’olor es a fonoll.

 
Font del Fonoll

Una bona ruta per descobrir uns espais tant propers com desconeguts. Excursió realitzada amb la Secció de Muntanya de LA MASSA CCV, de Vilassar de Dalt. 

dilluns, 30 d’octubre del 2017

De Sant Llorenç de Morunys a Pratformiu

Paratge de Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Una excursió fins als plans i la font de Pratformiu i retorn. Es surt del centre del poble de Sant Llorenç de Morunys en direcció E seguint el GR1, en baixada fins a creuar el Cardener per un pont. Es remunta pel costat oposat fins arribar a Sant Lleïr. Es troba una alzina enorme i un camí que puja al turó on hi ha l’ermita romànica de Sant Lleïr de Casabella. Interessant la portalada amb decoració escultòrica i un símbols, un porxo allargat amb arcs i un petit tancat com a cementiri.

 
Sant Llorenç de Morunys

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Tota l’estona per camins de bosc ens dirigim cap al Cap de Balç. Diuen que és un grau, però no aprecio espadats ni grans cingleres, segurament el bosc ho tapa. Certament tenim poques vistes, tot es veu a través dels arbres (mola del Lord, Busa, un trosset de l'embasament de la Llosa del Cavall). Un cop a l’altiplà seguim pistes en direcció nord, cap a on neix el rierol de Pratformiu. Un camí direcció N sense seguir la pista probablement sigui més maco, ja que passa per damunt d’un lloc anomenat “Els Espadats” al mapa Alpina.

 
Cal Gallina



Font de Pratformiu

Ca l'Arabé

Per un o altre camí s’arriba a Ca l’Arabé i Cal Gallina, i a tocar de la pista, la font de Pratformiu. No és gaire atractiva perquè queda enfonsada en terreny argilós, i l’aigua dels voltants es veu bruta, tot i que la de la font és neta. Pratformiu són uns amplis prats sense més, no hi ha grans vistes. El punt més interessant són els arbres de colors de tardor al costat de les cases esmentades, sobretot ca l’Arabé, al costat del rierol amb cirerers que comencen a estar vermells.


Ca l'Arabé

Per tornar, des Ca l’Arabé s’agafa una pista i després un camí que baixa pel costat de la Rasa dels Forats. El paisatge és espectacular per les roques i espadats, però com hem dit abans, ni gota d’aigua, el torrent és pràcticament sec. Es travessa el torrent, es segueix per boscos, i diuen que hi havien cascades, però avui res de res.

 
El torrent completament sec!

Moltes cases abandonades de fa temps

Busa i Roca Foradada


Es segueix baixant i es va parar altre cop a l’ermita de Sant Lleïr. El retorn a Sant Llorenç de Morunys es fa pel mateix camí que a l’anada.

Una excursió un xic lineal i potser massa tram de camí es repeteix en anar i tornar.   

Excursió realitzada amb el Centre Excursionista Àliga.

Track