La Serra d’Ensija en conjunt amb Rasos de Peguera tenen un perfil típic que es reconeix des de
bona part de Catalunya. El seu punt més alt és el Cap de la Gallina Pelada o del Llitzet, res de l’altre món, 2317 metres, però contrasta prou amb els seus
voltants perque sovint es vegi bé la seva silueta des de bastant més lluny que el Berguedà.
 |
| Molta aigua arreu |
 |
| Les restes de la casa del Ferrús i la paret de la Gallina Pelada |
A l’excursió d’avui l’hem pujat pel costat sudoest després
de fer una aproximació des del Pla de la Creu de Fumanya, on hem arribat des de
Fígols. Les pluges abundoses dels últims dies han deixat la zona amb molta
aigua, arreu veiem baixar torrents molt carregats d’aigua i algunes pistes i
camins que hem vist han quedat destrossats.
 |
| Mar de boira a la Catalunya central, sobresurt Montserrat |
La part més espectacular de l’excursió és des de les restes
de la casa del Ferrús i la enorme roca que té a sobre, fins a la carena. El
camí va vorejant la muralla de roca fins a un coll anomenat l’Estret. El GR i
el Camí dels Bonhomes segueixen recte i nosaltres girem a la dreta 90º per pujar cap
a la Roca Blanca, el primer cim de la carena de la Serra d’Ensija. És l’únic
tram una mica complicat de la ruta. Si la roca és totalment seca no té cap problema,
però després de les pluges hi havia llocs amb humitats o una mica d’aigua, i la
inclinació de la muntanya en algun punt és important. Per això cal seguir estrictament
les marques vermelles si un no es vol complicar la vida. No arriba a grimpada, és
tan sols inclinació amb roca tipus Montserrat i alguna pedra solta.
 |
| Molt bones vistes |
 |
| Tram delicat si la roca és humida per la inclinació |
 |
| Aigua de Valls, Busa, i molt més és el que es veu pujant |
Les vistes són molt bones. Hem començat veient la muntanya
més propera, Rasos de Peguera, i les planes de l’antic poble de Peguera i el
seu típic roc, per darrera. Després hem anat veient les serres de Busa i
Bastets, la mola del Lord, Port del Compte i els engorjats de l’Aigua de Valls. Lluny es veia fins i tot el Montsec. Quan hem arribat a la Roca Blanca hem vist Gósol, el Cadí, el Pedraforca i
Saldes al seus peus, i al fons treia el cap, em sembla, la Tossa Plana de Lles
ben nevada.
 |
| Gósol, Cadí, Pedraforca, Saldes |
 |
| A l'esquerra, Rasos de Peguera |
 |
| La carena de la Serra d'Ensija, a la dreta el Cadí |
 |
| Situació del refugi Delgado Úbeda |
 |
| Moixeró i Ripollès amb sol, nosaltres amb núvols |
 |
| Gallina Pelada i Pedraforca mig tapats per les boires que van i venen |
Un cop a la carena no hi ha cap problema fins al Cap de la Gallina Pelada, llàstima que ens ha començat a venir la boira. Aquí ja es veuen
les muntanyes de l’altre costat, Moixeró i les del Ripollès, al fons el
Pirineu. Seguint la carena s’arriba al refugi d’Ensija o Delgado Úbeda i més
enllà al Pla de les Tores. Nosaltres seguíem el track de Toni Planas on recomana per la baixada arribar-se al cim de Creu de Ferro i baixar des d’allà
que és més suau i segur en cas de pluja. Així ho hem fet sense cap problema.
Una bona excursió en terreny abrupte, desnivells, bona vista, molt berguedana.
Track
 |
| Tornem a la visió de la zona on hem sortit: Rasos i plans de Peguera |
 |
| Cim de la Creu de Ferro, nuvolades cap al Ripollès |
Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada