Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 31 d’agost del 2014

L'estany Serull, sota Els Encantats


Hi ha llacs que els veus al mapa però mai has vist algun camí que hi porti. N’has sentit a parlar, algú hi ha pujat, però no ho posa fàcil. Aquest és el cas de l’estany Serull. Per anar-hi cal sortir del camí de la tuberia hidroelèctrica que comunica l’estany de Sant Maurici amb la central de Lladres. Des d’Espot puja una pista directament a aquesta central. Des del refugi Ernest Mallafré també s’agafa el camí. I des de l’aparcament de Prat Pierró a través del camí de la plaça dels Arbres, tot i que molt perdut, també s’arriba al camí de la canalització d’aigua. Un cop esteu al camí i a partir d’on creua el torrent que baixa de la valleta de l’estany Serull, aneu en direcció a Sant Maurici fins a trobar un parell de grans fites i una mica més amunt de la muntanya una altra. Allà comença el camí a l’estany Serull i al collet dels Encantats. L’inici bosc amunt és d’un pendent brutal, després se suavitza una mica però tot el camí és força dur. Hi ha fites molt ben posades, i és important seguir-les. 

Fites d'inici del camí
Estany Serull

Els Encantats des de l'estany Serull
Les parets de l'Agulla de Boteró

Estany Serull


L’estanyet és petit, entre blocs de granit, però amb una platgeta. És un estany coquetó, familiar de tant petit. La valleta de l’estany Serull és força tancada, entre les parets de l’Agulla de Boteró i el coll dels Encantats i els mateixos Encantats a l’altre costat. 
Els Encantats des de l'estany Serull

Coll dels Encantats i els Encantats

Suposo que havia plogut el dia abans, ja que tota l’excursió he estat trepitjant terreny mullat, que amb el pendent d’aquesta vall vol dir que m’he passat bona part del camí relliscant entre roques, nerets i sotabosc. No és una excursió recomanable per a tothom però te la recompensa d’un estanyet molt mono i poder veure Els Encantats molt a prop.

Zona de la plaça dels Arbres

dilluns, 25 d’agost del 2014

La vall de Peguera a Espot, Pallars Sobirà









La vall de Peguera, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mai passa com una més, té un encant especial, els seus llacs Negre i Tort tan emblemàtics, el refugi Josep M. Blanc tant ben posat en aquell racó, amb la petita península, i amb uns bancs per contemplar el llac i les seves llums canviants amb les hores.

Estany de Lladres, matí

Els estanys bessons de Trescuro
La muntanya s'insinua
Aquest estiu estrany que estem vivint ens ha aportat una nova visió de la vall, amb boires tot el dia i amenaça de pluja el matí. Fins i tot l’estany de Lladres, amb les boires, es veia maco!
 
El refugi Josep M Blanc

Al costat del refugi, àrea de repòs

Estany Tort des del refugi


Hi ha dues possibilitats d’entrar a la vall de Peguera: la lògica, des del poble d’Espot i seguint tot el curs del riu Peguera, és un camí antic i maco, amb cascades, pontets, riu i boscos, i l’únic inconvenient, un desnivell de 1000 metres fins al refugi.

Estany de Lladres, tarda

Cascada propera a Espot
L’alternativa és començar  des de l’aparcament de Prat Pierró, a uns 3 km d’Espot i seguir la pista apta que utilitzen els vehicles que pugen a la zona del refugi i les construccions hidroelèctriques. És una ruta menys atractiva, tot i que el pas pel collet sota el Pui de Linya té molta vista. L’avantatge d’aquesta ruta és que es guanyen 300 metres de desnivell. En temps és similar. Tant si anem per una com per l’altra, Peguera sempre val la pena!.


dimecres, 13 d’agost del 2014

Cascades de la vall de Pineta, al Pirineu de Huesca





Tinc records de joventut d’estades en aquesta vall on cada any pujàvem al llac de Marboré i al Petit Astazu, un 3000 fàcil amb vista sobre el circ de Gavarnie, entre el Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido i el Parc National des Pyrénées.

Cascada del Cinca
Seguint el tastet de valls pirinenques que hem organitzat aquest any ens hem arribat a Pineta, amb la indissimulada intenció de tornar a pujar al llac de Marboré. Però els déus de la meteorologia no ens han estat propicis, i una capa espessa de núvols cobria completament totes les muntanyes. Així que vam fer l’intent, però no valia la pena seguir tenint la seguretat de no veure res. La gràcia és veure la cara nord del Monte Perdido, el llac de Marboré, la bretxa de Tucarroya, etc. Per tant ens vam desviar a veure la fantàstica cascada del Cinca que baixa directament de l’alta vall on hi ha el llac de Marboré. I estava plagat de lliris dels Pirineus preciosos! 
Pont cap al camí de la faja de Tormosa i Añisclo


Lliri dels Pirineus


Cascada del Cinca
Cascada de La Larri

Per completar el dia, vam anar cap a la vall de La Larri, i vam baixar pel camí de la cascada del mateix nom entre un magnífic bosc de faigs. Suficient per recordar que Pineta és preciós i que haurem de tornar-hi!

dimarts, 12 d’agost del 2014

El circ de Troumouse al Pirineu francès




Una de les coses interessants del Pirineu és veure quin aspecte té per un costat i per l’altre. Darrera la zona d’Ordesa i Pineta del Pirineu de Huesca (Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) hi ha quatre circs al costat francès: Gavarnie, Estaubé, Troumouse i Barroude que formen part del Parc National des Pyrénées. Hem anat a Troumouse




S’hi puja amb una navette (petit autocar) per evitar excés de vehicles al circ. Un cop a l’aparcament on deixa la navette sorprèn la magnitud: pla, llunyà, obert. Es camina una mica i es veu un circ espectacular per la curvatura que fan les muntanyes, més de 180 graus de parets aparentment impracticables. 



Al mig del circ tan sols hi ha un llaquet amb poca aigua i un altre mig sec, la resta prats amb ramats i turistes per tot arreu. Sembla una mica la serra del Cadí, però posada en mitja circumferència. I amb la Múnia, un imponent cim de més de 3000 metres que per darrera dóna al costat de Pineta.
I la boira ens va envair i en poca estona no es veien les muntanyes