Quina muntanya catalana és prou gran com perquè la parteixin
pel mig dos dels rius catalans més importants? Doncs sí, estem parlant del
Montsec, aquesta mola imponent que s’alça a les terres de Lleida, entre la Noguera i el Pallars Jussà, i tocant a la Ribagorça aragonesa, en paral·lel al
Pirineu i que les dues Nogueres parteixen en tres trams.
 |
| Una bona manera de veure el congost |
Aquests talls que van fer al Montsec les Nogueres vénen de
fa 1 milió d’anys i els tres Montsecs s’anomenen d’Estall, d’Ares i de Rúbies.
I els dos talls de les Nogueres són Mont-rebei i Terradets, el primer obra de
la Noguera Ribagorçana i l’altre de la Pallaresa.
 |
| Un curt túnel a la part més estreta del congost |
 |
| Un seguit de gent |
Terradets té la desgràcia que hi passa una carretera, mentre
que Mont-rebei no, per la qual cosa aquest espai natural del congost
de Mont-rebei està parcialment protegit en diverses
regulacions i declarat refugi de fauna salvatge. Únicament és travessat per un
camí de ferradura parcialment excavat a la roca i que permet gaudir de les
parets del congost de més de 500 metres d’altura i de punts on l’amplada mínima
és d’uns 20 metres.
 |
| Des del mirador de les llúdrigues. I sí, a les vores del pantà hem vist llúdrigues! |
Malgrat que porto anys trescant per les muntanyes, encara no
havia estat a Mont-rebei. D’aquest primer tast n’he tret que l’època adequada
és aquesta, ni hivern ni estiu, i amb flors. Justament això és el que hem
pensat molts, tants que no hi cabíem en els pàrkings previstos per visitar el
congost! En conseqüència, al llarg del recorregut, no hem parat de trobar gent
en les dues direccions. M’ha convençut que cal tornar-hi per itineraris menys massificats.
I que és prou gran per trobar racons i punts de vista interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada