Buscant els colors de tardor

Les moixeres de guilla, la única vegetació que comença a tenir color de tardor

Volíem captar els colors de la tardor ja que, altres anys per aquesta època, ja es començaven a veure arbres caducifolis, a les cotes altes, que ja havien canviat. Però portem un any tant endarrerit que no és gens estrany. Si vam tenir neu al juliol enlloc de nerets, i prats verds i flors a l’agost, no és estrany que ara trobem els gerds al punt de menjar-los, que encara trobem algunes flors, el safrà de muntanya per exemple, i que tan sols les moixeres de guilla sembla que s’hagin assabentat que ve la tardor.

La passera arribant al refugi Ernest Mallafré amb la neu granulada caiguda a la nit

Prat de Monastero: un bon rastre d'allau, però en aquesta vall no hi han bedolls

Aquest any atípic la primavera no arribava, ni a les comarques de vora el mar ni a les de muntanya. Va arribar a tot el territori alhora, cotes altes i baixes, i no esglaonada com altres anys. Doncs tot sembla indicar que amb la tardor passarà igual, veig igual de poc tardorals els arbres del Pallars que els del Maresme (als carrers i jardins). 

Gerds al punt el 12 d'octubre, a l'agost no n'hi havien!

De totes maneres, sembla que dia a dia van agafant color. A les valls d’Àneu, diria que amb dos dies ja es notava la diferencia i arran de mar em sembla que també. Doncs paciència, ja farem fotos d’aquí uns dies...

Safrà de muntanya esplendorós

Una mica groga l'herba dels prats, però no tota