Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dijous, 26 de juliol del 2012

Arbres vells: mesura, l’avet de 509 anys sota Els Encantats (Espot, Pallars) i el que ha viscut


El CREAF és un centre de recerca i aplicacions forestals al que l’any passat els van encomanar un inventari dels boscos de Catalunya. Arrel d’una notícia apareguda a la premsa vaig tenir coneixement que en aquest estudi i en el Pallars Sobirà s’havia trobat un avet de 509 anys al peu dels Encantats i en vaig deixar constància en aquesta entrada del blog.

Tenia interès en veure l’avet i entre la Casa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici d’Espot,  i un tècnic del CREAF, vam muntar una sortida per anar a trobar l’avet i algun pi negre conegut per la seva antiguitat.

L’aspecte general d’un arbre enganya molt sobre la seva antiguitat. Els arbres que vam veure tenien uns diàmetres i alçada molt normals, passaven quasi desapercebuts enmig del bosc o la muntanya. Això es deu a la dura climatologia de la zona que fa que no creixin gaire en volum mentre creixen en edat. A altres llocs de Catalunya i amb altres espècies els arbres donen resultats més espectaculars.

Pi que després de mesurar les mostres extretes ha resultat de 600 anys




El tècnic del CREAF va fer un parell de mesures de la vellesa i dimensions dels arbres. Amb una barrina gegant es fa un foradet. Per l’interior de la barrina s’hi introdueix una espècie de guia que en treure-la s’obté la mostra de l’arbre. Un cop es té la mostra es posa dins una regleta estoig i es subjecta amb cinta adhesiva de pintor. Un cop acabat el treball de camp s’escaneja la regleta i s’obté una gràfica  amb el creixement de l’arbre per cada any de vida.

Ja tenim la mostra


Tapant el forat per prevenir malalties
Ja no es veu el foradet
El procediment de mesura és molt respectuós amb l’arbre. Un cop s’ha acabat de treure la mostra es tapa el forat amb un producte que eviti que l’arbre agafi alguna malura per culpa de l’extracció de la mostra. En acabar, amb alguna petita escorça que es trobi pel terra, s’enganxa sobre el producte per què no es vegi el forat.

El creixement de l’arbre no és uniforme al llarg dels anys. Si neix enmig d’altres arbres que li tapen la llum el seu creixement és molt lent. Per contra, si al llarg de la seva vida el nostre arbre es troba amb una tala general però ell es salva de que el tallin, el seu creixement serà elevat, ja que té tota la llum per ell. Tot això és de sentit comú però és bo comprovar-ho amb el gràfic corresponent a l’avet de 509 anys. Mireu la foto, uns anys no creix, després es dispara, i quan ja és molt vell torna a créixer espectacularment. 

Mostra escanejada que dóna els creixements anuals (l'avet de 509 anys és la línia vermella)

L’inventari que va fer el CREAF agafava unes parcel·les de cada bosc. Per triar les parcel·les van comparar fotografies actuals amb altres de fa 70 anys, per deduir si hi havia hagut tales importants. On menys s’havia talat es podia esperar trobar arbres més vells, però això no vol dir que en altres parcel·les no se’n puguin trobar de més vells encara. Com aquests arbres ni poden haver més, ja que com hem dit l’aparença enganya. Cal dir també que aquests arbres no estan situats al costat dels camins sinó al mig de la muntanya o del bosc.

L'avet de 509 anys
Finalment m’agrada pensar que arbres com aquest han viscut fets històrics com la primera volta al món per Juan Sebastián Elcano el 1522 i els segons viatges dels descobridors d’Amèrica, el Corpus de Sang de 1640 i la Guerra dels Segadors, o que Nicolau Copèrnic, defensi que la Terra, com tota la resta de planetes, descriu "una revolució anual al voltant del Sol, on es troba el centre del món". Com a data curiosa l’avet va néixer quan va morir l’últim compte del Pallars, Hug Roger III, el 1503.

I per situar la societat de llavors a l’any 1515 Barcelona tenia 28.750 habitants (com ara Premià de Mar) i Catalunya 314.000 (una mica més que ara l’Hospitalet de Llobregat), però Espot 100, una tercera part que actualment.

Si aquests arbres parlessin ...

Al cap d'uns dies de l'excursió el tècnic del CREAF ens ha informat del resultat de les mostres recollides i hem tingut sorpresa. El primer pi que vam mesurar feia 99 cm de diàmetre i 10,8 metres d'alçada i 558 anys! L'altre era més gran, 130 de diàmetre i 13 metres d'alçada, però "només" 307 anys. Però si es té en compte que en cap dels dos casos es va poder arribar amb la barrina fins al centre de l'arbre el tècnic diu que podem assumir que el primer pi passa dels 600 anys.

Conclusió: al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici estem rodejats de pins i avets molt antics, i n'hi han més del que sembla.



2 comentaris:

  1. Josep Maria, recordes la mida del avet de 509 anys, sigui circumferència o diàmetre? També em pots respondre a c.udina@yahoo.es

    ResponElimina
  2. Doncs no, malauradament he trobat algun apunt però només tinc l'alçada, eren 23 metres, però no tinc ni diàmetre ni circumferència.

    ResponElimina