La vall de Peguera: muntanya autèntica amb paratges encantadors

La vall de Peguera és força especial i diferent de les altres a les que es pot accedir des d’Espot, a les valls d’Àneu. Està situada entre l’àmplia zona de l’estació d’esquí a un costat i la vall de l’Escrita, la que porta a Sant Maurici, de l’altre. Pel costat de l’estació l’emmarquen la Pala d’Eixe, una curiosa muntanya que es veu quan es comença a pujar a Espot des de l’encreuament de la carretera de Sort, i el Sudorn, pic veí de la Pala d’Eixe, ambdós cauen a plom sobre la vall de Peguera. Per l’altre costat el Pui de Linya és el rei de la contrada, la carena del qual va baixant cap a la alta vall de Peguera on hi ha el refugi i els estanys.


Així com la vall de l’Escrita puja de manera suau des d’Espot fins a l’estany de Sant Maurici, la de Peguera puja amb un pendent important i sostingut tota la estona, excepte la zona de l’estany de Lladres.


El camí natural per la vall puja des del pont de Faners, a la sortida d’Espot en direcció a les pistes d’esquí, començant per una pista que enseguida es torna sender de muntanya. L’inici és molt lleig, però quan es porten guanyats uns 200 metres de desnivell el camí passa per una cascada impressionant, ja que el riu va bastant encaixonat a la part baixa. Més endavant s’atravessa un parell de cops el riu en paratges amb molta vegetació i molt macos, el camí segueix pujant. El paisatge canvia contínuament, ara la vall s’obre, es troba una font, i amb pendent més suau s’arriba a l’estany de Lladres.


Aquest estany no és el més maco de la vall de Peguera però el lloc on es troba sí ho és, és té la visió completa de la vall, i permet fer un respir en el pendent. Aquí el camí es troba amb la pista que puja des de l’aparcament de Prat Pierró a la vall contigua de l’Escrita. Aquesta pista, construïda quan es van fer les obres hidroelèctriques, arriba fins a l’estany Tort i Negre, i és la utilitzada pels taxis, pel manteniment dels embassaments i pels guardes del refugi Josep M. Blanc. Així com s’ha dit que pujant directe des d’Espot el pendent és fort i constant, si es puja per aquesta pista és suau, però es fa molta volta. Es va pujant pel vessant del Pui de Linya fins un collet, on es fan un parell de revolts cap avall, es passa un túnel i es camina uns 2 km completament plans fins a Lladres. El resultat és que s’estalvia uns 300 metres de desnivell però en temps es triga el mateix. A partir d’aquí tan sols hi ha un itinerari, la pista.


Aquesta pista torna a pujar fort i té el problema que hi han molts trams cimentats damunt les pedres, per facilitar la conducció als taxis i manteniments diversos. Cal dir que les obres hidroelèctriques són anteriors a la declaració del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, però caminant es fa pesat tants trams de pedres cimentades.

Estanys Trescuro

Pedres cimentades de la pista

Quan es comença a agafar alçada respecte l’estany de Lladres cal estar atent perquè es veuen els magnífics estanys Trescuro, tant macos com prohibits, ja que estan en una zona declarada de protecció integral. El mapa Alpina de 1980 marca un camí a als estanys Tort i Negre passant pels Trescuro, seguint pel planell que formen aquests estanys i pujant per la Font del Llop seguint el curs del riu fins anar a parar entre els dos estanys Negre i Tort. Actualment malgrat les pedres cimentades i el pas de 4x4, el fet que els Trescuro siguin zona protegida fa que no hi hagi alternatives a la pista, una llàstima!.

Des del coll abans de la zona dels estanys i refugi

Estany Tort des del refugi

Finalment s’arriba a un coll que dona entrada a l’alta vall de Peguera, es veu la paret de l’embassament de l’estany Tort, la pista segueix vorejant-lo, es troba el sender que porta al refugi Josep M. Blanc i la pista acaba a l’estany Negre. El refugi està situat en un lloc idíl·lic, en una petita península que es fica a l’estany Tort. En cas d’allotjar-s’hi no es pot perdre la vista des de les finestres de la planta superior: els geranis i l’estany de fons! Aquests dies hi han obres, però quan no n’hi han la platgeta i les taules i bancs de picnic tenen l’èxit assegurat, s’hi està de bé... !

Estany Tort i refugi

Estany Tort

Refugi Josep M. Blanc

Més amunt, seguint el GR i la ruta de Carros de Foc, s’entra en un altre replà de l’alta vall de Peguera on es troben tres estanys, la Llastra, Cabana i Coveta. D’allà es pot anar cap a la collada de Saburó  i el refugi de la Colomina a la vall Fosca o cap al coll de Monastero, des d’on es pot tornar per aquesta vall. És aquesta l’autèntica alta vall de Peguera sota del famós pic del mateix nom. Més a la dreta queden el Monastero, el Fonguero i la carena cap al Pui de Linya. Més amunt encara es troben petits estanys, els de Peguera i els Escondits, però ja estan en zona de pedres i no tenen l’encant dels anteriors.

Pic s de Peguera, Monastero i refugi

Al fons la Pica d'Estats, a la vall estanys de Lladres i Trescuro

Peguera és una gran vall, de muntanya autèntica, però no és recomanable anar amb presses per assaborir-la, ja que si es fa així, potser tan sols es queda amb el record dels importants desnivells que hi ha des d’Espot, i no de l’autèntica vall que comença al nivell de l’estany Negre, el Tort i el refugi.