Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimarts, 31 de maig del 2011

Un poema de Joan Margarit

M'ha agradat molt un poema d'en Joan Margarit al llibre Casa de Misericòrdia, es diu

Ciutadans

Jo vinc d'un temps més fred. Abans de l'alba,
camins gebrats duien callades ombres
als finestrals brutosos de les fàbriques.
Avui aquelles ombres del passat
que van ensordir el món amb els seus cants
miren des de dins meu. No entenen res.
Contemplen, opulenta, una misèria
que ni sap que és misèria.
És el final d'un somni. Ara toca
fer democràtic l'art. Cap arbre alt.
Espantosament rics i, per això,
espantosament pobres.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada