Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimecres, 13 d’abril del 2011

Lliçons de Fukushima


Arrel de l’accident de Fukushima vaig començar reflexionant sobre els aspectes tècnics, he passat pels econòmics i he acabat en els polítics. M’explico. Sóc amant de la tecnologia per formació i per afecció, pel que quan vaig assabentar-me de l’accident a la nuclear em vaig plantejar el perquè havia acabat com va acabar, tot i que no ha acabat encara. Vaig llegir el que vaig trobar a l’abast i ho m’ho vaig resumir en problemes de disseny dels sistemes de refrigeració. 

Què trobo qüestionable? Que el sistema de refrigeració depengui de l’electricitat en un país de terratrèmols, i que el sistema de reserva d’aquest, el de gasoil, sigui tant fàcilment inundable a una zona de tsunamis. He llegit que Vandellós es va posar a 23 metres d’alçada per evitar possibles tsunamis.
Es sabut que en el disseny i construcció de les centrals nuclears es segueixen procediments molt rígids, es preveuen materials molt especials i cars, i estic segur que tecnològicament és possible fer una central segura al 100%, si deixem de banda el tema de l’emmagatzematge dels residus. Llavors, què ha passat? Aquí ja entren les consideracions econòmiques. Fer-la segura al 100% surt molt car, i segons els experts nuclears si la fem tant segura ja no és competitiva aquesta energia. Raonament fantàstic, posem per davant l’economia a la seguretat de la població local, dels tècnics de les plantes i del medi ambient present i futur. Es que amb més cost per kW també serien competitives les energies alternatives!.

I ara entrem a l’aspecte polític. Si les raons són econòmiques, sotmeses a les pressions dels diferents lobbys, són els polítics que hem votat els qui decideixen quin model energètic s’utilitza. Qui decideix que es farà més cas al lobby de nuclears, al d’energies alternatives o al del petroli i gas?  Segur que són els politics? Pel que hem aprés amb la crisi financera mundial que estem vivint, no seria més correcte dir que els poders financers s’han imposat als poders polítics? Perquè sinó s’han abocat tants diners públics a les entitats bancàries? Perquè Islàndia és un cas aïllat en que el poble es nega a pagar amb diner públic els errors del poder financer?

Segurament per casualitat han coincidit en el temps la crisi financera global i l’accident nuclear de Fukushima, i l’aprenentatge a fer de les dues situacions és que les decisions econòmiques preses pels poders financers han passat per damunt del poder polític, i d’alguna manera, per tant, del benestar de la població, i també ha passat per damunt de la seguretat actual i futura de la població i del medi ambient. No és nova aquesta conclusió, ja es deia, però entenc que ara ha quedat demostrat empíricament. Pobra democràcia!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada