Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 26 de desembre del 2010

Dinar de Nadal per 30 persones


La meva família és nombrosa, i per Nadal ens ajuntem tots, aquest any 31 persones. A la meva mare li fa il·lusió seguir fent el típic dinar de Nadal a casa seva, però evidentment necessita la col·laboració dels fills. Entre nosaltres ens repartim què cal portar o fer. Ella s’encarrega del brou de Nadal, que l’haurà fet amb la corresponent pilota, botifarres, i tots els ingredients per fer una bona escudella, i amb unes olles de grans dimensions. Per organitzar la resta elaborem un full de càlcul detallant tot el que ens fa falta, amb unes caselles on cada família anota, amb les seves inicials, que portarà. A còpia d’anys de fer-ho tenim bastant apamat el que precisem, i si ens calen 4 ampolles de vi negre, l’excel té 4 caselles, i si calen 2 torrons de Xixona, en posem dues. Així detallem les begudes, els postres, les amanides o canapès, els panets, etc.,  tot el que cal.
La meva mare no té una taula per 30 persones, pel que cal fer muntatges per afegir taules tal com passa a moltes cases quan tens convidats. Aquest any calia portar dos cavallets per muntar una altra taula, ella ja té dos cavallets més. El mateix passa amb les cadires, aquest any en faltaven nou, doncs calia que ens apuntéssim a l’excel qui portava cadires.

I el segon plat? Doncs aquest any tocava Nadal, anem alternant un any ho fem per Nadal i l’any següent per Sant Esteve, pel que calia fer els pollastres. Tres famílies s’han encarregat d’encomanar els pollastres o capons, farcir-los amb la calandraca, rostir-los, i transportar-los fins a casa la mare. Un cop allà, com és lògic, no es podien escalfar tots tres alhora, pel que ha calgut fer torns per tenir-los calentons quan arribés l’hora del pollastre. Els moviments de les grans olles del brou de Nadal han requerit ajuda a la mare degut a que pesaven força i no ho podia fer ella sola.

Teníem les begudes en fresc, el brou amb els galets, els pollastres, els canapès i els torrons, però cal muntar tota la infraestructura. Això implica que alguns hi van abans de l’hora que hem acordat pel dinar per muntar taules, posar tovalles, buscar copes,  coberts i plats, i deixar-ho en condicions per dinar.

Finalment hem fet el dinar de Nadal sense cap problema important, hi ha bon rotllo amb tothom. Després dels cafès i tes hem apartat una mica les taules que feien més nosa per tal de fer una gran rotllana en que hi cabéssim tots. Un cop situats hem fet l’amic invisible, que seria motiu d’un altre entrada al blog. 

I ja per acabar cal repetir les operacions en sentit invers. Desparar les taules, tornar les cadires a lloc, desmuntar fustes i cavallets, i tornar a posar els mobles al seu lloc, tasques que amb tanta gent és cosa de poquíssims minuts. Organitzar la cuina per rentar–ho tot ja és més complicat. I tornar plats, copes, coberts al seu lloc també requereix molta estona i altres persones que ajudin a la mare. 

L’endemà es mira què ha sobrat per anotar-ho a l’excel de que hem parlat, i així podem afinar les quantitats els anys següents.

I així un any més hem fet el dinar de Nadal, que deu ser igual a totes les cases, però a la nostra tot és a l’engròs.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Fórmula Student i Fórmula 1

La setmana passada vaig assistir a una xerrada al col·legi d’enginyers sobre vehicles de competició en dos vessants, uns fets per estudiants i els Fórmula 1.

Els estudiants d’enginyeria tenen actualment la possibilitat de crear equips per participar en competicions internacionals de cotxes de curses, en diuen Fórmula student. Sabia que existia, però no havia vist mai els vehicles ni assistit a cap presentació sobre el tema. Dos responsables d’equips, introduïts pels directors de les escoles d’enginyeria de Barcelona i Terrassa, van explicar els projectes. Em va sorprendre la feina que els representa, el repartiment de tasques, el vehicle que dissenyen i fan córrer, el marketing que representa, ja que aconsegueixen espònsors. En definitiva uns projectes molt ben treballats amb uns mitjans molt limitats. Això ho dic perquè veies com parlaven dels equips alemanys i els seus camions, abundància de mitjans, o dels equips anglesos amb llarga tradició al seu territori d’empreses del sector de competició de l’automòbil que els faciliten molt l’aconseguir els èxits. Tot i això els resultats dels nostres representants no estan gens malament, tant en nivell tècnic dels vehicles com en les proves reals en circuit.

A continuació hi va haver una taula rodona d’enginyers de pista d’equips de fórmula 1 moderats per Francesc Latorre de TV3. Encara que no es coneix massa hi ha quatre tècnics catalans en aquest món tant reduït. Els van preguntar molt sobre com s’arriba a aconseguir aquesta feina, detalls de com prenen les decisions en poc temps i l’organització dels equips. Em va sorprendre que hi ha fins a set enginyers per equip coordinats per un enginyer en cap. Es mouen equips de vuitanta persones, i cal molta coordinació com es pot suposar. Això no vol dir que totes els equips funcionin bé tot i disposar de molts mitjans, segons diuen. Van citar textualment “quan l’enginyer va amb una clau anglesa o el mecànic amb un ordinador” es que no anem bé. Vuitanta persones requereix coordinació, i això es tradueix en un repartiment molt estricte de les tasques per aconseguir l’excel·lència d’aquests equips, un exemple que hem vist tots són els canvis de rodes en pocs segons.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Ara, idees


Avui ha nascut un nou diari, l’ARA, que m’ha agradat força, m’ha empeltat optimisme, des del fet de la seva creació i la gent que hi està implicada fins als escrits de col·laboradors, alguns molt bons com Thomas Friedman, “Els pares han d’ajudar a tirar endavant l’economia”. Un petit text del meu admirat Alfons Cornella d’Infonomia, “Néixer, no renéixer”, on diu que l’impacte més potent de la crisi és que portarà milions de persones a replantejar-se el perquè. Justament avui m’han passat l’enllaç de la seva participació al programa de TV3 Singulars, Alfons Cornella, cap a una "cosocietat".  Molt recomanable, 35 minuts plens d’idees, de coses que ja funcionen i d’altres que vindran, de confiança en el futur, de creure en els joves. Ve de gust sentir això!.

I avui també eleccions al Parlament de Catalunya, en poques hores sabrem els resultats. Hi ha moltes ganes de canvi, veurem si qui governi complirà les expectatives de la part de població que haurà anat a votar. Que bo seria que poguessin implantar idees semblants a les que exposa en Cornella o transmetre correctament els canvis a la societat lligats a ensenyament, esforç, globalització, que es precisen avui tal com explica en Friedman.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Motxilles de muntanya per a fotògrafs

Els que ens agraden alhora les muntanyes i la fotografia tenim un problema en com compaginar les dues afeccions a l’hora de portar els trastos de fotografia per la muntanya, als que s’hi sumen els propis trastos de muntanya. Motxilles per portar tot l’equip fotogràfic que un vulgui n’hi ha moltes, però que a més hi càpiga el material de muntanya ja costa més de trobar. Ahir els de Barcelona photobloggers van posar una entrada molt interessant sobre aquest tema. Seguint els seus enllaços vaig entrar a visitar les marques Click Elite, F-Stop y Naneu que no coneixia i tenen material força interessant.
 
Un dels comentaris a la notícia és de Joan Vendrell que ens recomana un vídeo demo de la motxilla Tilopa de la marca Fstop que va penjar a Naturpixel. La particularitat d’aquesta motxilla és que té un compartiment de la part fotogràfica extraïble, cosa que dóna moltes possibilitats, tot mantenint l’apariència d’una motxilla normal. Mireu el vídeo que us agradarà.
 
Personalment utilitzo una Kata en sortides molt curtes, ja que té poc espai per les coses de muntanya. Quan faig sortides més llargues, o a l’hivern que es porta més material,  ja tinc problemes: els objectius perduts per la motxilla, el mateix passa amb els parasols o filtres, la réflex en la seva bossa en bandolera, però de tant en tant l’haig de guardar o amagar per protegir-la de possibles cops, una mica caòtic  tot plegat.
 
És per això que m’ha agradat saber que hi ha marques que no coneixia i que tenen solucions que ens permeten portar l’equip fotogràfic en condicions mantenint el que es necessita per anar per muntanya. Sembla que de mica en mica els fabricants es van animant a treure productes específics pels que caminem unes quantes hores i alhora fem fotografies.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Font del faig i coll de Pendís pel camí dels empedrats

Excursió clàssica de pujada al refugi de la Font del faig amb la torna d’arribar-se al coll de Pendís. Els interessos de l’itinerari són colors de tardor, molts trams de riu amb petits i mitjans salts d’aigua, vistes del Moixeró i un cop al Pendís, movent-se una mica es veu part de la Cerdanya, almenys els seus cims.
 
En quant a colors de tardor, a les parts altes, ja no en queda gaire, som a mitjans de novembre. Hem pujat fins al Bullidor de la llet i el trobem sec, no sabem per on s’ha desviat l’aigua. El coll de Pendís és ideal per travessa, té moltes possibilitats d’anar cap a un lloc o un altre i les vistes són variades.
 
Fotogràficament el més interessant de l’excursió és la part de baix, el tram de riu. Sorprenentment per estar al mes de novembre el riu porta força aigua, amb el que els creuaments del riu per part del camí, per damunt de pedres, obliguen a fixar-s’hi una mica. Els diversos salts d’aigua que es troben són interessants.
 
Sortint de Bagà per la carretera que segueix el riu Bastareny cap a Gisclareny, s’agafa una pista cap a la font de la Dou. L’itinerari comença quan la pista creua el riu que ve del Pendís, on hi ha una casa de colònies, aparcament, font i un parell de taules de picnic.
 
Seguint la pista anterior, apta per qualsevol tipus de vehicle, s’arriba a la font de la Dou, una cascada molt maca i fotogènica a peu de cotxe.

Fotografies dels Empedrats i la Dou