Google Website Translator Gadget

dilluns, 21 de maig de 2018

Font de Marianegra i riera de les Truites al Montseny




Hem seguit l’itinerari ID 11992908 de Jep Boix a wikiloc. Per malentesos hem aparcat al pàrquing de les Ferreres enlloc del que aconsellava la ruta, i així ja ens toca fer 0,5 km de més. El camí baixa per la fageda de manera tranquil·la i arribem a l’entrada de la casa Els Graners, un lloc molt maco, amb vista a Les Agudes. Aquí costa trobar el camí. Totalment d’acord amb el consell d’anar amb GPS, durant tota l’excursió es troben un munt de canvis de camí no sempre evidents.
 
Prop del desviament d'Els Graners, vista a Les Agudes

Refugi lliure

Més endavant i més avall, es troben dues cases, una abandonada i l’altre en diuen un refugi lliure. Reprenent una miqueta el camí ens desviem a mà esquerra per una pista que planeja fins la font de Marianegra, o “font dels quatre raigs”, pels bons dolls d’aigua que en surten. Aquí es troba la Riera de les Truites, i just sobre la pista el Salt de la Marianegra. Cal remuntar per l’esquerra de la riera, tot veient els diversos salts que fa la Riera de les Truites. És la part més bonica de l’excursió. Ens hem embolicat i hem pujat massa fins una pista abandonada. Just després del Salt es travessa la riera i es veu un camí a mà dreta, que seguint-lo porta a la font del Conill (que no raja, està com clausurada).
 
Font de Marianegra

Riera de les Truites

Riera de les Truites

Riera de les Truites

Riera de les Truites

A partir d’aquí ja tan sols cal anar empalmant diverses pistes fins a la carretera prop de l’inici. Tota l’estona hem estat buscant les restes de l’accident d’avió i no hem vist res. Al repassar la ruta que seguíem resulta que el monòlit de l’accident era molt a l’inici, i no ens hi hem fixat, llàstima!
 
Riera de les Truites, fageda primaveral
La riera de les Truites és per mi un dels racons amagats del Montseny, és per ella que la volta val la pena.

 

dissabte, 12 de maig de 2018

De Moià als molins de Marfà i Brotons

Salt de la Tosca i Molí de Brotons

Hem seguit el track de Wikiloc De Moià a La Tosca  (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-moia-a-la-tosca-1633122) autor jordi1925, però en sentit invers.
 
Moià
Amb inici a Moià es va a buscar el cementiri i una capella de la Mare de Deu del Remei.  Es segueix el camí de Moià a Marfà i es va trobant la Riera de Castellnou enfonsada. El camí fa moltes voltes per adaptar-se a la orografia de la zona. Es travessa la riera en un punt bonic i ens dirigim cap a la zona anomenada La Tosca, on hi han els antics molins.
 
Riera de Castellnou
Primer es troba l'ermita de la Mare de Déu de La Tosca, no massa interès, i seguint el camí es troba la riera de Marfà. Les pluges dels recents dies fan que la riera estigui desbordada, impossible de travessar. El color marró de la riera impressiona. Les runes del molí de Marfà al costat de la riera.
 
Ermita de la Mare de Deu de la Tosca

Riera de Marfà

Riera de Marfà

Riera de Marfà

D’aquí anem cap al Salt de la Tosca i el molí de Brotons, el més espectacular de l’excursió. És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes de la llera de la riera. Va estar en funcionament i habitat entre 1608 i 1863. La seva fi va ser tràgica, un aiguat de grans dimensions va inundar l’habitatge del molí i les 8 persones que l’habitaven van morir, inclòs un nadó en un llitet de fusta. El Salt de la Tosca porta molta aigua i no podem anar a visitar el molí, però l’espectacle és impressionant.
 
Salt de la Tosca i molí de Brotons
Es deixa el Salt de la Tosca reprenent el camí cap al nord, direcció Moià. En un punt de vista enlairada veiem ànecs a la riera, deduïm que l’aigua deu ser prou neta.
 
A sota del Salt Candeler
Més endavant es torna a veure un torrent enfonsat en el paisatge, aquest és el Còdol Sabater segons el mapa. Es veu un curiós salt d’aigua sec, però el torrent a baix de tot porta aigua. Dedueixo que es tracta del Salt Candeler. A partir d’aquí es segueix el camí fins a Moià.

Una excursió fàcil per pistes forestals i boscos amb elements espectaculars en els salts i molins. La ruta d’avui s’ha fet amb els Avis Caminaires de la Secció de Muntanya de LA MASSA CCV  de Vilassar de Dalt.

dissabte, 14 d’abril de 2018

Del pou de glaç de Canyamars al santuari del Corredor

Hem seguit la ruta de wikiloc https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pou-de-glac-de-canyamars-santuari-del-corredor-756158 sortint del Pou de glaç de Canyamars per pujar al Corredor. L’hem fet en sentit invers ja que la previsió meteorològica donava pluja i preferíem que ens enganxés de baixada per la pista.



Val la pena donar un cop d’ull al pou de glaç, una construcció important, amb una rampa per on baixaven els blocs de gel des d’una bassa on es congelava l’aigua, i una construcció força gran per emmagatzemar-los. Segons el panell informatiu s’havia enviat aquest gel fins a Cadis, poca broma!





Seguint la pista es passa al costat d’una casa que té el terreny ple de maquinària agrícola com a decoració. Una mica més enllà a mà esquerra es troba una porta d’entrada a la finca Can Xerrac. La ruta que seguíem passa per la casa, però els gossos ens ho impedeixen. Tirem amunt pel bosc sense apropar-nos gaire a la casa i al cap d’una estona es troba una pista i veiem que ja estem sobre la ruta desitjada. Aquesta pista ja no la deixarem, té pujades fortes, són camins típics de bosc. 

 
La ruta entra dins la finca però abans de girar cap a la casa seguiu bosc amunt, en la mateixa direcció que porteu

 
Moltes i maques alzines sureres als camins
Ens anem aproximant a la carretera i l’àrea d’esplai del Corredor. A continuació trobem una petita desviació que porta a un mirador. Val la pena, tenim vistes a Montcabrer, Burriac, Cèllecs, el Montseny queda tapat pels núvols. Retornem al camí i en poca estona som al santuari del Corredor, lloc molt ampli i agradable. Església del santuari, un pati que sembla preparat per fer-hi activitats musicals, bar restaurant, aparcaments, vista.

 
Montcabrer, Burriac, Cèllecs...des del mirador

Santuari del Corredor


La baixada no té cap dificultat, es separen els camins que van cap a Vallgorguina i cap a Mataró. Més avall, veiem de lluny unes cases que deuen ser de Collsacreu, a la carretera entre Vallgorguina i Arenys. Després de passar pel costat d’una gran finca, Can Rupit o Can Jaume d’Alzina, al costat de la porta d’entrada hi ha una senzilla creu que és la Creu de Rupit. Dona nom a al torrent que seguirem a partir d’ara fins al final.  Amb les pluges d’aquesta primavera està tot molt verd i humit. A la part baixa hi ha força cases, algunes adaptades a turisme rural. 

Una ruta circular entre boscos, amb moltes alzines sureres precioses.



Creu de Rupit

Torrent de Rupit a la zona baixa


Track

dilluns, 9 d’abril de 2018

Ruta prehistòrica de Céllecs i bosc encantat d'Òrrius




Sant Bartomeu de Cabanyes

Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/rutes-senderisme/bosc-encantat-dorrius-des-de-sant-bartomeu-by-orrius-team-9519950&showFollow=1#wp-9519945 d'Òrrius Team molt ben explicada. Discorre per camins entre el Vallès i el Maresme, costat Vallès.



Es surt de l’ermita de Sant Bartomeu deCabanyes, a la carretera d’Òrrius a La Roca. Es comença de baixada cap a la font de sant Bartomeu i seguim baixant, tant que ens despistem i ja no seguim la ruta que volíem. Això ens indica que cal anar amb molt de compte si volem veure tot el que proposa la ruta. La direcció que portem ens assenyala que aviat trobarem la ruta de nou pel que seguim baixant, però la penalització és que ens perdem el dolmen de Céllecs i al Plat del Molí que formen part de la "Ruta Prehistòrica de Céllecs".

 
L'Elefant

L'Indi


Així anem a parar al Bosc Encantat d’Òrrius, a tocar de la carretera de La Roca a Òrrius. Anem veient els diferents elements que amaga aquest bosc, l’Elefant, el Moai, l’Indi, blocs de pedra treballats per donar aquestes formes, molt sorprenent.

 
Pedra de les Creus

Pedra de les Creus

Pedra Foradada


Deixem el Bosc Encantat i per camins i corriols anem a trobar la "Ruta Prehistòrica de Céllecs" altre cop. Veiem la Pedra de les Creus, el dolmen de Can Gol II (el I crec que està dins una casa a una urbanització i per això té menys gràcia), la Pedra Foradada i la Pedra de les Orenetes, un enorme bloc amb pintures primitives que costen de veure.

 
Pedra de les Orenetes

A partir d’aquí per corriols de pujada es retorna a Sant Bartomeu. Tingueu en compte que compartiu corriols estrets, amb poca visibilitat en alguns punts, amb els practicants del BTT.

 
Camins primaverals

És una volta senzilla tècnicament parlant, interessant culturalment, i en que la multitud d’encreuaments fan quasi obligatori l’ús de navegador.








diumenge, 18 de març de 2018

Per les comarques del Coll de la Perxa: Cerdanya, Conflent, Capcir

Montlluís i Canigó


El Coll de la Perxa és un punt geogràficament interessant. Una àmplia collada elevada a 1600 metres que separa dues conques de rius, Tet i Segre. Hi conflueixen quatre carreteres, Perpinyà a Puigcerdà, antiga via romana, a Quilhan, a Ur per Font Romeu, i a Eina. Hi passa el el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol, popularment dit el tren groc. És un punt estratègic en les comunicacions pirinenques. Hi conflueixen tres comarques Cerdanya, Conflent i Capcir.

Actualment pertany a França en virtut del Tractat dels Pirineus. Sembla que els negociadors francesos del Tractat coneixien molt bé el territori, mentre que els espanyols no, ja que ho feien a esquenes de les Corts Catalanes, amb el resultat que el Tractat va ser molt favorable als francesos. Tot i això els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir Llívia amb l'argument que era una vila i no un poble. 

Si bé la ubicació del coll de la Perxa és a La Cabanassa es podria dir que en aquest altiplà hi ha també Sant Pere dels Forcats, Montlluís, i aprop La Llaguna i Planès

Hi ha hagut confusions sobre la pertinença d’aquests pobles a la Cerdanya o al Conflent, i en el cas de La Llaguna, al Capcir. Anteriorment es consideraven pobles de la Cerdanya / Capcir, però el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, aprovat el 2007 per l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà, situà aquests pobles al Conflent. 

La Cerdanya l’articula el riu Segre i el Conflent el Tet que desemboca prop de Perpinyà. El Capcir és terra de l’Aude.  

La manera més habitual d'arribar al Coll de la Perxa des de Catalunya (sud) és a través de l'Alta Cerdanya o Cerdanya francesa, que és la part alta de la vall de la Cerdanya. Passant pel coll de Rigat s'arriba a la Perxa i es tenen unes vistes impressionants. L’espectacular Cambra d’Ase, el Canigó, tota la Cerdanya, els llunyans la Tossa, el Cadí i el Pedraforca i cap a la zona de Pimorent. Aconsello la carretera que surt del mateix coll i va cap a Eina i Llo, que va enfilada sobre la Cerdanya, i per tant es gaudeix d’una vista privilegiada.
 
Coll de la Perxa

Espais oberts

Hem parlat de bones vistes, però és que tots els pobles indicats abans estan entre 1500 i 1600 metres d’alçada!
 
Grans vistes

Carretera entre Coll de la Perxa i Eina

Molt aprop del coll, a Montlluís podem girar cap a l’esquerra (venint de Puigcerdà), i ens trobem la desviació cap a La Bullosa, i al cap de poc La Llaguna. Una mica més i s’entra al Capcir, una comarca petitona, un altiplà envoltat de muntanyes amb 2 embassaments, pistes d’esquí de fons i alpí, un petit aeroport, i amb excepció d'Els Angles, uns pobles petits i encantadors. Algú en diu la Petita Sibèria, però amb el canvi climàtic pocs dies hi fa tant fred com suposa el nom. I segons la Viquipèdia s’hi parla el capcinès, un llenguatge de transició entre els parlars rossellonesos i l'occità dels pobles veïns més al nord.
 
Mirant cap a Pimorent

Grans postes de sol mirant al Cadí

Hem indicat que des de prop de La Llaguna es va al llac de la Bollosa i la zona del Capcir. Des del Capcir, Formiguera, es va cap als llacs de Camporells, i des de Esposulla, per la vall de Galba, es puja a la Portella d’Orlu. Des de l’altre costat, per Puigbalador es puja a la serra de Madres. Muntanyes per caminar no en falten.
 
Real i el petit embassament de Puigbalador

Cambra d'Ase
Si a Montlluís es segueix la carretera principal es baixa cap a la capital del Conflent, Prada, i als pobles que donen accés al Canigó, al monestir de Sant Miquel de Cuixà i a Vilafranca del Conflent, que va ser una important fortalesa militar hàbilment situada en un congost del riu Tet.

 
Pedraforca des de Sallagosa
Però el que m’ha captivat d'uns dies per aquesta zona són les llums, la amplitud, uns pobles d’alçada i les vistes d’aquesta terra entre tres comarques, plenament catalanes però repartides entre dos estats.

divendres, 23 de febrer de 2018

Tavascan - Pla de Boavi


Excursió fàcil cap al Pla de Boavi, Parc Natural de l'Alt Pirineu. Vam deixar el cotxe a 1 km de Tavascan, depenent de la neu, el gel i el vehicle es pot seguir més o menys enllà. En tornar el gel s'havia transformat en fang, ja que començava a ploure - nevar, segons la cota. 


Pla de Boavi

El camí no té cap dificultat, tan sols em va sorprendre la total absència de rètols indicadors, ni tan sols indiquen cap al refugi de Certascan! (almenys jo no el vaig veure). Suposo que té a veure amb la particularitat d'aquesta zona que es tracta de terrenys privats, que no deixen passar vehicles cap a les pistes d'alçada. 
Pla de Boavi


Pla de Boavi

Fins la presa de Montalto s'anava força bé sense raquetes, però a partir d'allà i sobretot per moure's pel Pla de Boavi eren molt aconsellables, ja que t'enfonsaves molt sense.


A les parts altes començava a nevar

Millor amb raquetes



Track