Google Website Translator Gadget

dilluns, 13 de novembre de 2017

Turó de Galzeran i fonts d’Alella

Alella, Masnou, ...

El Maresme és una comarca allargada amb diverses valls que baixen cap al mar. Això significa que costa molt tenir una visió panoràmica o general de la comarca, ja que sovint estàs endinsat en una d’aquestes valls. Avui hem fet una ruta pels voltants d’Alella on això es pot comprovar perfectament. Hem pujat pel límit entre Alella i Tiana, a la separació entre els Parcs de la Serralada Litoral i de la Serra de Marina. Grans vistes cap al costat nord-est de l’àrea metropolitana de Barcelona des del mirador Nou Pins fins al Turó de Galzeran. Aquí s’amplia la vista cap al costat Vallès. Es veu Montserrat, la Mola de Sant Llorenç del Munt i les grans ciutats vallesanes. És un vèrtex important, llàstima que la vegetació ens tapi força la vista.

 
Mirador Nou Pins

Àrea metropolitana nord-est de Barcelona


Vista cap a Montserrat i el Vallès des del Turó de Galzeran


Hem seguit aproximadament per la carena limítrofa amb el Vallès, hem vist el castell de sant Miquel (Santa Maria de Martorelles) i hem baixat al dolmen de Can Gurri. Hem retornat un trosset pel mateix camí i a tocar de la urbanització Alella Park hem retornat aproximadament per sota del camí que havíem fet fins a trobar un corriol que baixa cap a les fonts d’Alella.

 
Castell de Sant Miquel

Dolmen de Can Gurri


Abans d’arribar a la primera font es troben les coves, uns forats a la muntanya prou grans, i comunicats entre ells, que en la seva història hauran servit per guardar de tot, potser fins i tot s’hi haurà amagat algú. Es segueix baixant i es troba la font del Safareig, seca, però amb aigua embassada. Més avall la font dels Eucaliptus, amb uns grans eucaliptus, espai per pícnic i una petita edificació amb llar de foc que hauria de servir perquè la gent hi estès bé, però està força destruïda pel gamberrisme. La font també seca.

 
Les coves

Font del Safareig

Font dels Eucaliptus

Font dels Eucaliptus


Es segueix baixant i s’arriba a la font de l’Esquerda, aquesta sí que té aigua. Es baixen uns esglaons que porten a dins la muntanya, s’avança per un petit túnel i amb foscor total es veu un clot amb aigua. A fora un plataner de grans dimensions i un altre arbre que no recordo acaben de fer l’entorn agradable.

 
Font de l'Esquerda

Font de l'Esquerda

Pi de Mas Coll


A continuació és troba un pi monumental, Pi de Mas Coll, 30 metres d’alçada i 3 de circumferència, i ja quasi som a baix, però encara queda una font. S’arriba al punt d’inici pel torrent del Fonoll, així que la font és la del Fonoll.  Abans oloràvem eucaliptus, ara l’olor es a fonoll.

 
Font del Fonoll

Una bona ruta per descobrir uns espais tant propers com desconeguts. Excursió realitzada amb la Secció de Muntanya de LA MASSA CCV, de Vilassar de Dalt. 

dilluns, 30 d’octubre de 2017

De Sant Llorenç de Morunys a Pratformiu

Paratge de Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Una excursió fins als plans i la font de Pratformiu i retorn. Es surt del centre del poble de Sant Llorenç de Morunys en direcció E seguint el GR1, en baixada fins a creuar el Cardener per un pont. Es remunta pel costat oposat fins arribar a Sant Lleïr. Es troba una alzina enorme i un camí que puja al turó on hi ha l’ermita romànica de Sant Lleïr de Casabella. Interessant la portalada amb decoració escultòrica i un símbols, un porxo allargat amb arcs i un petit tancat com a cementiri.

 
Sant Llorenç de Morunys

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Tota l’estona per camins de bosc ens dirigim cap al Cap de Balç. Diuen que és un grau, però no aprecio espadats ni grans cingleres, segurament el bosc ho tapa. Certament tenim poques vistes, tot es veu a través dels arbres (mola del Lord, Busa, un trosset de l'embasament de la Llosa del Cavall). Un cop a l’altiplà seguim pistes en direcció nord, cap a on neix el rierol de Pratformiu. Un camí direcció N sense seguir la pista probablement sigui més maco, ja que passa per damunt d’un lloc anomenat “Els Espadats” al mapa Alpina.

 
Cal Gallina



Font de Pratformiu

Ca l'Arabé

Per un o altre camí s’arriba a Ca l’Arabé i Cal Gallina, i a tocar de la pista, la font de Pratformiu. No és gaire atractiva perquè queda enfonsada en terreny argilós, i l’aigua dels voltants es veu bruta, tot i que la de la font és neta. Pratformiu són uns amplis prats sense més, no hi ha grans vistes. El punt més interessant són els arbres de colors de tardor al costat de les cases esmentades, sobretot ca l’Arabé, al costat del rierol amb cirerers que comencen a estar vermells.


Ca l'Arabé

Per tornar, des Ca l’Arabé s’agafa una pista i després un camí que baixa pel costat de la Rasa dels Forats. El paisatge és espectacular per les roques i espadats, però com hem dit abans, ni gota d’aigua, el torrent és pràcticament sec. Es travessa el torrent, es segueix per boscos, i diuen que hi havien cascades, però avui res de res.

 
El torrent completament sec!

Moltes cases abandonades de fa temps

Busa i Roca Foradada


Es segueix baixant i es va parar altre cop a l’ermita de Sant Lleïr. El retorn a Sant Llorenç de Morunys es fa pel mateix camí que a l’anada.

Una excursió un xic lineal i potser massa tram de camí es repeteix en anar i tornar.   

Excursió realitzada amb el Centre Excursionista Àliga.

Track  

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Les marrades del grau d'Olot

Camí ral de Vic a Olot

Les Marrades del Grau d’Olot és un tram de l'antic camí ral de Vic a Olot.  Per comunicar Olot amb Barcelona, el camí de Vic sempre ha estat el més recte i, en el decurs del temps, també el més utilitzat. Així durant molts segles, els nombrosos viatgers que anaren entre les dues capitals de la Garrotxa i d'Osona, van fer servir aquest camí ral que travessava el Collsacabra de nord est a sud est. És un traçat històric i de patrimoni arqueològic. Algú diu que data de l’època romana, però es considera que el més antic és del segle XI o XII, i la realització com a camí ral seria del segle XVIII. El tram de les Marrades té interès perquè és on el camí salva un desnivell important (el grau) i el traçat del camí es veu obligat a fer corbes molt tancades. Un cop salvat el desnivell es troba l’Hostal del Grau, un dels hostals on els viatgers feien parada. Hi ha un panell on Josep Pla explica que es feia el viatge entre Vic i Olot en 3 etapes, una nit de les quals es passava en aquest hostal.

Camí ral

Font de les Marrades

Font de les Marrades

Hi ha un parell de punts d’interès durant el tram de camí conservat, apart del propi camí i les seves lloses, la font de les Marrades i la Mina dels Bandolers. A la font s’hi passa per davant, és al punt més fosc de la fageda, i nosaltres que hi hem anat en dia de pluja us puc assegurar que era realment fosc. Per la Mina dels Bandolers cal desviar-se una mica per un camí indicat i per una pujada entre roques i arrels es descobreix de sobte aquest impressionant tall a la roca, natural, de 60 metres de llarg i uns 2 o 3 metres d’alçada. Les històries de bandits que no enxampen mai, de la pastoreta que s’entén amb un d’ells i els avisa de les batudes, i finalment els enxampen i pengen de la biga més gran de l’Hostal del Grau, acaben de posar-hi el punt d’interès, que ja té de per si aquest indret. 


Mina dels bandolers





L’excursió es pot començar per dos punts, pel costat Collsacabra, Falgars d’en Bas (Osona), o per les proximitats d’Hostalets d’en Bas (Garrotxa).
 
Plans damunt de l'Hostal del Grau

Hostal del Grau, actualment propietat privada
Per si no hi hagués prou motius d’excursió en aquesta zona s’hi troba també els Gorgs del torrent del Puig, que permet fer una circular força completa. Nosaltres ho volíem combinar inspirats pel track de SeCR4 però un dia de llevantada d’octubre ens ha fet canviar la ruta, tot i així hem pogut veure que el torrent del Puig és molt interessant, i un dia sense pluja hi tornarem per fer-lo sencer. La part superior de l’Hostal del Grau també és una zona força bonica, i el track d' onofregs l’aprofita i baixa, sembla que camp a través, fins a una riera i més avall connecta amb el camí de les Marrades. Per tot això el track que hem gravat avui no és el millor que es pot fer per aquesta zona, però ha estat un dia de descoberta molt interessant, hi tornarem.

Estaques metàl·liques que ajuden a baixar fins al torrent d'en Puig

Part inferior del torrent d'en Puig

Part inferior del torrent d'en Puig


La Cirera, prop del final


dimarts, 17 d’octubre de 2017

Tardor a l´Artiga de Lin

Coll de Toro al fons



Coll de Toro al fons

Barranc des Puis



Cascada de Pomero

Cascada de Pomero

Coll de Toro al fons